Quin balanç fa d’aquest any?Ha estat un any important, primer de tot perquè hi ha hagut eleccions i això sempre importa, tornem al ritus de la democràcia. Tenim un nou govern, un nou context. Hem pogut fer coses importants per a la ciutat, dues escoles, dues escoles bressol, hem concretat el Tecnocampus, hem resolt temes a Mata-Rocafonda.Amb quins moments et quedes i quins hauries preferit evitar?De positius em quedo amb la inauguració de les escoles que a mi sempre em motiven molt i la primera pedra del Tecnocampus pel que suposa pel progrés econòmic de la ciutat. A nivell personal el nou acte de Santes, algunes coses de Capgrossos també. Com a negatiu, les obres de l’Anxaneta i els maldecaps que han ocasionat o Can Fàbregas amb tota la polèmica. No és per estar-ne ufanós.Està satisfet de com s’ha desenvolupat tot el tema de Can Fàbregas?Estic content de com l’hem resolt, perquè hem sabut trobar una solució a un problema complex, respectant les quatre coses que en el mes de març ja vam dir que volíem. Que se’ns garanteixi tècnicament el trasllat, l’encaix urbanístic, la prioritat patrimonial i la viabilitat econòmica. Tot se’ns garanteix, era una tema difícil però crec que ens n’hem pogut sortir.
És un pols entre patrimoni i economia?No. Aquí teníem una prioritat clara que és que volíem que vingués el Corte Inglés. Llavors hi havia el tema de preservar la nau. No volíem renunciar a El Corte Inglés, si perdéssim l’oportunitat d’aquí uns anys ens en recordaríem i ens en lamentaríem. Són 1.000 llocs de treball directes, puja el PIB un 3,5%, representa capitalitat. Per tant ens reforça, dins la comarca i més enllà. Sabíem que teníem un problema amb la nau i hem buscat una solució.
Aquest cas senta precedent?Ens trobem en un cas excepcional, molt. És en aquest caràcter, que cal entendre tot el que hem fet.I per tant és excepcional no considerar la ubicació del patrimoni com a valor del patrimoni?Hi ha molts exemples d’elements de patrimoni que per tot el país s’han mogut i ningú els hi ha discutit el valor patrimonial.Parlem de les eleccions. La gran abstenció, més enllà de l’endemà al matí, el preocupa i n’ha fet una anàlisi?Em preocupa, oi tant. Com és que en el procés de participació més important que tenim hi ha tants ciutadans que es queden a casa? Desgraciadament és un problema de tot el país i no de ciutat, i fins i tot de tot el món occidental. Hem de fer una reflexió des de tota la societat, segurament els partits i els polítics tenim una gran part de responsabilitat però jo diria que no som els únics responsables. De vegades hi ha actituds que es generalit-zen de ridiculització de la pràtica política fan arribar un sentiment de que “no val la pena” que fa molt mal.El 27-M deixa una foto política que no varia gaire pel que fa al govern.Déu n’hi do com varia. Hi ha dos regidors nous d’Esquerra, dos regidores noves d’Iniciativa que al final ha estat una perquè ha tornat la Quitèria, que ja hi era i per part del PSC hi tenim bastantes cares noves, tres. La cosa varia en un percentatge important.Ha variat més pel que fa a l’oposició.Jo no valoro mai el que fa l’oposició però hi ha un grup que ha repetit cap de llista, hi ha un altre grup que ha canviat de cap de llista i de posicions i llavors ha entrat la CUP. Sí, ha variat molt.
L’entrada de la CUP ha trastocat l’ajuntament?No. Recordem d’on venim. Anys 80, tres grups a l’ajuntament, després van ser 4, després 5 i ara 6. Això sols demostra la fragmentació del mapa polític català però és que al Parlament de Catalunya també n’hi ha 6 de forces polítiques, amb Ciutadans que són com la CUP salvant totes les diferències que puguin haver, vull dir que no distorsionen la pràctica política sinó que sols plantegen un escenari diferent.En aquest escenari, el Ple arriba a durar 9 hores. Què s’ha de fer?En el temps que porto d’Alcalde, 4 anys quasi, no recordo haver tallat mai cap intervenció d’un regidor. El Ple és un òrgan de govern, no ens enganyem, en el que es permet el control i la intervenció d’entitats. Bé, a mi m’interessa que hi hagi debat en en Ple, vull que es debati però crec que hi ha uns límits. Un Ple de nou hores és egotador i inoperant, i a més l’alcalde és qui ho acusa més. Els regidors poden desconnectar, jo sols puc marxar si és per anar al lavabo. Per tant des del supòsit que m’agrada i vull que hi hagi debat, tenim diferents opcions. Una és canviar el ROM, limitant preguntes, limitant el temps d’intervenció, etcètera. L’altre és arribant a un pacte d’auto-regulació. Hi ha dos plens a l’any de pressupostos que s’auto-regulen per un acord nostre. Això durarà tant, hi haurà una rèplica, s’avisa a aquell que se’ls està esgotant el temps. Crec que podem avançar en aquest sentit per evitar que els Plens “normals” durin nou hores.Passar la intervenció dels precs i preguntes al davant per a les intervencions de les entitats què li sembla?A mi no m’ha arribat cap proposta que faci referència a aquesta possibilitat però m’agradaria recordar que el Ple és un òrgan de govern. No crec que sigui la solució.Aquest govern és el primer govern seu, l’altre era heretat.No, això ho vull deixar clar. El sistema democràtic té uns mecanismes de substitució de l’alcalde molt clars, definits i acceptats per tots. Que durant el mandat passat es canviés d’alcalde no vol dir res, no em sento més legitimat ara que abans, la legitimitat democràtica és la mateixa, perquè situacions així es viuen a molts llocs i ja s’havia viscut a Mataró. Una altra cosa és que em senti jo personalment molt satisfet d’haver guanyat unes eleccions.
Està sent més fàcil governar el segon tripartit que el primer?Per un estil. Nosaltres vam tenir un encert fa anys quan vam fer el primer pacte de govern amb Iniciativa que va ser posar l’acord de govern en un paper i signar-lo. Fer primer el programa de govern a partir de les propostes electorals i deixar per després el cartipàs fa que es faci còmode governar, perquè hi ha un full de ruta clar i després cada partit ja hi posarà el seu matís. Això va passar el mandat últim i en aquest també, i ajuda.I si hem de posar nota al govern?Ja vaig fer valoració dels primers mesos de govern, dient que havíem treballat amb molta intensitat. El PAM i el pressupost en són bons exemples- Estic satisfet però no cofoi del ritme de treball que hi ha al govern municipal, hi ha gent nova, va haver-hi un canvi de regidor però déu n’hi do la quantitat de coses que hem fet i s’han acabat.Com pot afectar la crisi immobiliària a la gran aposta del front marítim?Jo crec que li afectarà poc, potser les coses s’havien de fer amb un temps i ara es faran amb més temps, però les coses estan llençades i repartides i el Rengle està fet, hem començat ja el Tecnocampus i l’edifici de Pumsa. En el cas de l’antiga Pegaso encara s’ha de fer però les coses estan prou segures com perquè no hi hagi una parada en sec, tot i que està clar que el ritme de construcció s’ha alentit.No pot perillar?Segur.I no es poden fixar terminis?És aventurat. Ja ho eren abans perquè estem treballant amb promotors privats i llavors el ritme el posen ells. Però cal recordar la Via Europa, que la vam fer amb la meitat de temps del que s’havia previst.El Tecnocampus ja té la primera pedra posada però si un hi passa pel davant veu que no hi ha res fet.Després de la primera pedra es va començar el moviment de terres i que era un moviment de terres complicat, perquè s’havia de fer un sanejament perquè hi havia hagut residus, a més ja està adjudicada l’obra i començarà després de Nadal. Mentrestant hem fet un moviment molt important i és el de Vallveric, el que en diem el Tecnocampus 1.0. Ja hi van 11 empreses, dues fundacions i acabem de firmar un conveni perquè vingui una consultoria que té 5.000 treballadors arreu del món i que ha decidit instal·lar-se a Mataró amb el que hi treballaran fins a 100 enginyers, d’entrada a Vallveric, després al Tecnocampus. Vull dir que no tenir l’edificació feta no ha fet que no es posi en marxa el que ens interessa, que és la part econòmica.En economia, també hi ha l’aposta pel turisme. Hi arribem tard?Nosaltres mai havíem apostat per aquest sector econòmic perquè teníem el tèxtil. Ara la ciutat té moltes locomotores, m-olts cavalls que estirin del carro i un que creiem que pot ser és el turisme. Però hem d’explicar quin turisme volem, no volem turisme de masses, no volem convertir Mataró en una gran platja de turisme de costa. Volem un turisme de visita, els que vénen a comprar a Mataró, mengen a Mataró i també un turisme de negoci que venen perquè hi ha un esdeveniment a la ciutat. Aquest anirà a més quan tinguem el nou hotel del Port amb el centre de convencions i amb l’auditori del Tecnocampus. També gent que s’estigui a les fires de Barcelona vindrà a Mataró.La intervenció de l’ajuntament en els mitjans de comunicació es queda en el butlletí, la ràdio i la nova TDT o encara hi haurà més mitjans públics a la ciutat?Nosaltres vam arribar a aquesta situació després d’un Pla de Comunicació que va ser una anàlisi exhaustiva de quina era la informació a la ciutat i de què havia de fer l’ajuntament. I estem parlant de mitjans públics que cobreixen papers diferents. El butlletí és informació municipal, exclusivament, parla de l’ajuntament, no de la ciutat i només parlem de coses que ja s’estiguin tramitant, no de projectes. La ràdio, algú va atrevir a dir que seria Radio Baron i crec que no és la ràdio de l’alcalde ni del govern, crec que queda prou clar que és la ràdio de la ciutat on hi ha molta gent que hi participa de forma lliure i sense cap tipus d’intervenció. La TDT ha de ser de comarca que apareix com una plataforma tecnològica que a més necessitem a la comarca per guanyar massa crítica, necessitem cohesió i tenir veu pròpia on es prenen les decisions, la TDT ajudarà.La ràdio va aparèixer per omplir un buït, el butlletí ja plantejava competència a algunes capçaleres, la convivència de la TDT amb Televisió de Mataró pot ser costosa per a aquesta última?Jo no entenc perquè es planteja així perquè de llicències digitals n’hi ha 4 que competeixen pel mateix espai comptant-hi el canal del Maresme nord i el Canal Català, que a més és privat. Nosaltres volíem un canal públic, dels ajuntaments, perquè s’hi associïn molts serveis i perquè, com deia, la proximitat farà que la televisió es realitzi des dels mateixos pobles. Estem en un escenari diferent després de la digitalització, l’any que ve s’apaga l’analògic. TVM és molt important per a Mataró i jo estic compromès en una sèrie de coses amb Televisió de Mataró, i penso complir els compromisos.
Aquests compromisos han estat històricament de caire econòmic. Ho seguiran sent?Hi ha un problema legal que impossibilita que es mantingui la fórmula original, però hem de buscar fórmules per ajudar a la pervivència de TVM. D’aquí uns dies vénen els Reis, que els hi demana?Al 2008 li demano moltes coses, però sempre dic allò d’il·lusió, que hem de tenir il·lusió, no ser uns il·lusos, que no és el mateix. Hem de tenir il·lusió perquè la gent tingui feina, perquè millorin les condicions de les escoles. Almenys a mi la il·lusió és el que em serveix, és el que em fa fer les coses, el dia que no tingui il·lusió me n’aniré a casa. Il·lusió, en demano per a l’ajuntament, l’alcalde i la ciutadania. Il·lusió per a tothom, la del nou acte de Santes, la de fer coses, la d’atrevir-se.I la ciutat, la veu il·lusionada?Jo sí, jo tinc contacte amb artistes, empresaris, gent que tira coses endavant. Sempre es pot fer més, amb mesura però amb ambició. S’han de tenir ganes de fer les coses, tirar endavant, sortir del dia. La ciutat és un xup-xup interessant, però hem de fer més xup-xup.
