El Festival Temporada Alta que de la mà del premi Nobel Dario Fo va arrencar la seva edició del 2007 el passat dijous 4 d’octubre. El Temporada Alta ha passat en 15 anys de ser un cicle de 4 obres de teatre a ser el Festival de Tardor de Catalunya, a l’alçada dels grans esdeveniments teatrals de tota europa. La fórmula ha estat l’eficient gestió de Bitò Produccions i la involucració de les diferents administracions. Tot un exemple a seguir.
El d’aquest 2007 és a priori el millor Temporada Alta?Per a mi sí. Fins ara no ho havia dit mai, jo. No és com allò dels Jocs Olímpics que quan acabaven en Saramanch sempre deia que eren els millors. El d’aquest és el millor pel que portem d’estranger, per com queda equilibrat amb les estrenes que hi ha d’aquí i també per l’equilibri entre els diferents gèneres que hi ha al festival.Com s’aconsegueix passar d’un petit cicle a tot un Festival Internacional?Jo crec que no té secret. Hi ha diferents tipus de festivals. Alguns creixen molt ràpid amb els diners de les institucions, el nostre en canvi ha anat creixent a poc a poc. El primer any eren 4 espectacles, comptats i des de llavors el Festival ha anat creixent un esglaó cada any i el secret és que el públic també ha anat creixent amb el festival. El que primer eren 4 espectacles ara són obres en polonès, dansa contemporània, espectacles de nova tecnologia i d’altre tipus. El públic ha anat creixent i ara hi ha gent de Girona que se’n va a veure espectacles que són “heavys”.Quin tipus de públic té el festival?Hi ha una part corresponent a tota l’àrea urbana de Girona. Una segona part molt important és la gent de la resta de Catalunya i a més tenim els professionals i programadors i cada cop més un públic del sud de França. Volem ser “capital” de tota una zona i ho estem aconseguint. L’àrea de Girona té 100.000 habitants. Enguany nosaltres vendrem, sense comptar invitacions, 30.000 entrades. És com si el Grec en vengués un milió i mig fent la proporció. Ve gent de fora però sense la base de públic d’aquí no ens en sortiríem.Com és fer un festival de referència a Catalunya des de Girona, lluny de Barcelona? Comporta dificultats o és una peculiaritat més del festival?Té algun inconvenient, com la gent que ha de venir de lluny i és cert que costa moure’s per anar a teatre. Però té avantatges. El mateix Temporada Alta posat a Barcelona perdria visibilitat perquè és una ciutat molt gran, on hi ha moltes coses i el festival en seria un més. En canvi un festival posat en un entorn urbà com Girona i Salt guanya visibilitat i de seguida que entres a les ciutats ho veus tot ple de banderoles, la gent en parla, hi ha programes per tot. A més, una ciutat d’aquest tipus té l’avantatge que el que ve de fora pot instal·lar-s’hi un parell de dies i veure 3 o 4 espectacles i té tota la resta del dia per passar, perquè la ciutat li ofereix diferents al·licients.Si haguéssim de comparar el Temporada Alta amb el Festival Grec, quin diríem que és el millor festival de teatre a Catalunya?Són dos festivals d’un mateix nivell, els dos millors i de referència a Catalunya però són de característiques molt diferents. El Grec té més història i molt més pressupost però tots dos són festivals amb personalitat de cara enfora i crec que es complementen molt bé l’un amb altre i enriqueixen el panorama.
Inaugurar el festival amb tot un Dario Fo deu omplir.Això està molt bé i fa gràcia però el que a nosaltres ens fa més gràcia és que en el mateix festival puguis inaugurar amb Dario Fo, demà inauguri un autor català com en Sergi Belbel en una producció del Teatre Nacional o que d’aquí tres dies estreni una càpsula, un espectacle d’un noi molt jove que sols val un euro l’entrada. Aquesta transversalitat del festival és la seva gràcia. No dic que no ens encanti inaugurar amb tot un Dario Fo, més faltaria. I no sols amb ell, aquest any tenim diversos dels millors creadors europeus.Aquesta transversalitat és el que caracteritza l’esquema consolidat del festival?Sí, és una línia molt consolidada. Tenir per una banda grans noms del segle XX com Brook, Fo i Beckett, tres dels millors de l’actualitat com Lupa, Lauwers o Marthaler que és actualment el millor director del món. I això, al costat de les estrelles d’aquí, les grans companyies i teatres estrenen aquí: el Teatre Nacional, el Mercat de les Flors, Dagol Dagom, Senza Tempo, Jordi Casanovas.Com ho ha fet Bitò Produccions per aconseguir un suport institucional tan ampli com el que té el festival?Bitò l’any 1992 va presentar un cicle de petit format, pensat per créixer a poc a poc. Vam convèncer l’ajuntament de Girona. Al cap d’uns anys es va fer Teatre de Salt, que el porta Bitò Produccions i el vam afegir aconseguint la dualitat Girona-Salt. Va anar creixent, hi va entrar la Diputació, hi va entrar la Generalitat i fins i tot el Ministeri de Cultura. Suposo que les institucions veuen que és una cosa plausible, que té sentit, que no és cap bogeria. El que realment va ser important va ser el pacte de la Generalitat a quatre anys, perquè consolida el projecte i dóna tranquil·litat. Aquest matí m’estava mirant una produccció pel 2009, perquè sé que la cosa té continuïtat, treballes amb una garantia.Un altre dels èxits del festival és el club de mecenatge. Com funciona?Això del Club del Mecenatge ho fem des del primer any. Ho vam veure en un festival de Montpeller. Consisteix en què les empreses que col·laboren paguen entrades pels espectacles al doble de preu del que val. Això garanteix públic i pressupost. Veient-ho amb perspectiva d’anys pel que va més bé és per crear cultura de teatre. Gràcies a aquesta fórmula, clients o treballadors de diferents empreses han acabat anant al teatre, gent que si no no hi hauria anat. Amb els anys s’ha creat un teixit social molt ampli de manera que per exemple els espectacles internacionals que si anessin a Barcelona s’estarien dos dies, aquí s’hi poden estar més, i moltes de les funcions s’omplen gràcies a aquest sistema.Temporada Alta produeix 34 espectacles. És la pedrera del teatre català?El que volem és ajudar a que surtin nous projectes, incentivar la creació. Cap d’ells acabaran rodant massa, tot i que sempre hi ha excepcions, però la idea és ajudar a noves produccions i posar-les al costat de les que hi ha a nivell d’Europa. Si fins ara hem anat fent entrar coses de fora, a partir d’ara ens agradaria ser més porta de sortida i aportar produccions pels altres festivals d’importància d’Europa provinents de la pròpia pedrera catalana.I en la vessant interior no feu el mateix? Una persona que va cada 15 dies al Monumental de Mataró acabarà veient produccions del Temporada Alta?Segons quin espectacle no pot anar a Mataró per infraestructura, però jo sí que crec que els teatres públics de Catalunya han de fer un cop de cap i remoure les coses. Han de treballar més conjuntament, més transversalment. És difícil que quelcom de Temporada Alta acabi al Monumental de Mataró, a no ser que sigui alguna proposta estrangera i un acord puntual. Pel que fa a produccions, n’hi haurà que vindran però no per part nostra sinó de les pròpies companyies.En perspectiva de futur, on ha d’arribar el Temporada Alta?Crec que encara no estem al nostre lloc. Els festivals s’han d’adeqüar a la realitat. Hem d’anar progressant. No podem créixer massa en nombre d’espectacles ni de funcions, perquè ja dura 9 setmanes durant les que els tècnics no poden descansar. Si volem qualitat no podem créixer en quantitat. Sí que podem escampar el teatre en més llocs de la ciutat. Enguany hi ha escenaris dins d’aparadors de botigues, un bar o una habitació d’un hotel. Per aquí podem créixer. Però sobretot el Temporada Alta ha de servir per posar Catalunya al mapa teatral europeu.Si haguéssim de fer una classificació dels festivals europeus, on esteu?Crec que al nivell de Madrid ja hi som, tot i que a Madrid tenen el triple de pressupost i no coprodueix i sols porta coses de fora i la nostra proposta em sembla molt més interessant. Recentment una revista anglesa ha publicat que Girona és el millor festival de l’Estat Espanyol al costat dels de Madrid i el Grec. A nivell europeu estem entre els 8 o 10 millors.A Girona no li faltaria un festival off?M’encantaria que existís, tot i que està clar que no depèn de nosaltres. El festival off no el pot organitzar l’in. Està clar que hi ha espai perquè sorgeixi.Per què una persona de Mataró ha de venir al Temporada Alta, què li diries?A la persona que va al teatre a Mataró pot venir a buscar grans espectacles internacionals, fent un extra de la temporada del Monumental. L’altre opció pels més viciosos és anar a veure estrenes d’espectacles que després potser vindran a Mataró. Tot i que jo li diria que millor que esperi perquè els espectacles que estiguin bé ja voltaran. Els que vinguin a Mataró seran els que valen.
L’estrena del Centre d’Arts Escèniques
Enguany estreneu el Local Centre d’Arts Escèniques amb el que completeu un dels eixos del vostre programa. Per a què servirà?A nosaltres ens agradaria que l’àrea urbana de Girona fos la capital de les arts escèniques de tota la zona de l’eurroregió Pirineus-Mediterrània, des del sud de França fins a València i Mallorca, comptant Aragó, Catalunyà i tota la zona pirenaica.Per fer això tenim el festival i les produccions, però el festival no produeix sol, ens faltava una pota. Aquesta és un centre de producció que fes els propis espectacles pensats de dalt a baix des d’aquí. D’aquí sí que poden sortir espectacles que puguin anar a Mataró. Hem de ser una porta més del teatre català. Tenim la voluntat de crear la marca del Canal Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona.
És un exemple pel Cruïlla. Què recomanaries?
D’entrada el Temporada Alta ara funciona però té 16 anys, tot té un tempo. Nosaltres creiem que el més important és que la cultura estigui en mans de titularitat pública però la gestió no ha de ser gestionada per funcionaris, sinó que la fórmula és gestió privada de la titularitat pública. És similar al model de la Casa de la Música. Passa que aquestes coses volen el seu temps i anar creixent a poc a poc i anar-se consolidant. Perquè una cosa així funcioni, i no vull donar consells, el que es necessita és tenir molt clar el projecte que es vol fer i tenir una connexió important amb el públic. El cas del Cruïlla de Cultures és d’un públic molt divers i a la llarga jo crec que aguanta, es consolida i acabarà sent quasi irreversible. El Cruïlla és dels pocs festivals que m’interessa. Crec que pot funcionar, la línia és bona.
