Els pagesos de l'Alt Maresme salven la collita d'escaroles

França és la destinació principal de l'escarola del Maresme

La Cooperativa Progrés-Garbí de Malgrat de Mar ha aconseguit salvar la plantació d'escaroles de l'Alt Maresme, que estava en perill des del passat 22 de març, dia en què va caure una forta calamarsada a la zona. Segons hem pogut saber, ja s'ha posat en marxa l'exportació d'entre un milió i mig i dos milions d'escaroles, que tenen com a principal destinació França. La transacció significa entre el 30% i el 40% del volum de negoci anual de la cooperativa maresmenca. El bon temps, la tasca dels pèrits agrònoms i l'eficàcia dels productes que havien de 'cicatritzar' els desperfectes de les escaroles, han estat els elements que han propiciat que s'hagi pogut salvar la plantació.Ramon Hernández, pagès i expresident de la Cooperativa Progrés-Garbí de Malgrat de Mar, ha declarat que 'el dubte estava si les petites ferides en les escaroles es podien curar o no'. Finalment, ha estat així, i s'ha pogut exportar escaroles de qualitat, i que van destinades, essencialment, a les empreses d'alimentació franceses, que empren el producte per fer bosses preparades per a amanides. Una de les preocupacions del pagès de la zona és que, generalment, el preu del producte ja està 'tancat', fet que obliga a oferir l'escarola en perfectes condicions. Les escaroles han de seguir un estricte control sanitari i no es permet cap tipus de desperfecte.

Escaroles amb barretEntre les mesures per assegurar la qualitat del producte, n'hi ha una de ben curiosa, que consisteix en posar sobre cada escarola, d'una en una, un recipient de plàstic corb per cobrir-lo, com si fos un gorro, amb la finalitat que l'escarola s'emblanquini per dins. Això fa que metres i metres de camp estiguin entapissats, just abans de la collita, de recipients, semblants a un birret.La collita va des de finals de març fins a finals de maig, de manera que la calamarsada del 22 de març va ser d'allò més inoportuna. Ramon Hernández ha assenyalat que, sortosament, la pedra era 'tova' i no va fer tant de mal al cultiu, ja que estava barrejada amb aigua. A més, posteriorment no va fer vent ni va glaçar. En canvi, el dia 2 de març, va haver-hi una pedregada, que sí que va anar acompanyada de forts vents. Per sort, l'escarola encara era petita i, per tant, no era tant vulnerable a les inclemències meteorològiques.