LA VIVENDA NO HA DE SER UN LUXE
Enric: “Gent sense casa, cases sense gent, com s’entén?”Vivim en una societat on la vivenda és un luxe. Ens cal treballar la meitat de les hores per poder pagar un lloc on viure. Treballem amb contractes precaris que no sabem quan s’acabaran. A sobre, l’administració diu que fa el que pot oferint pisos de protecció oficial, una caritat misèr-rima per a les necessitats de la gent i en realitat no fa més que crear projectes que donen facilitats a les constructores, promotors i bancs per poder enriquir-se. Es promocionen projectes faraònics com l’Alcampo i el Corte Inglés per privatitzar el nostre oci. I finalment, els mitjans de comunicació no fan més que promocionar la situació i, el que ens afecta més directament a nosaltres els okupes, criminalitza de forma sistemàtica a qualsevol moviment social dissident.Crida a l’autoorganitzacióNo entenem com vivint aquests moments, on la crítica al sistema establert és molt minoritària, som tant pocs que treballem cada dia per canviar aquest entorn que ens ofega i com els mitjans de comunicació poden manipular tant el nostre treball diari. Per això, us convidem a l’autoorganització, a que us ajunteu amb un grup de gent i treballeu per canviar aquesta situació que no ens permet viure amb llibertat.
LA PROPIETAT ÉS UN DRET
Anna Poch: "El dret a la propietat està constitucionalment protegit"
Dir unes quantes veritats ens pot anar bé: l’okupació d’espais d’altri no és legal, el dret a la propietat està constitucionalment protegit com a dret essencial i, a més a més, l’estat del mercat de l’habitatge ha caigut en les darreres dècades en el joc de pocs amb molt poder que han marejat la perdiu, fent dependre la nostra economia del seu lucre i el nostre progrés dels seus capricis. Dites aquestes tres veritats explico perquè estic a favor del final de l’okupació del que es ve a dir CSOA La Fibra. Hi estic en contra pel simple fet que en aquells terrenys hi ha d’anar un institut i una escola i crec que com a ciutat i amb visió global el que convé és això i no que estigui ocupat.Sense perjudicar la societatI ho dic en contraposició amb el cas per exemple de l’Estella al Carrer de Lepanto on al meu parer, s’hi esqueia molt més un centre cultural com el que hi havia que el descampat d’ara o els pisos que hi puguin anar.Amb tot això vull dir que l’okupació pot ser una bona eina de reivindicació social d’espais, pot ser una possibilitat per donar vida a zones que no en tenen, però que quan l’activitat cultural que duen a terme els okupes està prenent el lloc a una necessitat com és l’educació, arriba l’hora de plegar veles i pel mateix caràcter social del moviment, seguir lluitant sense perjudici de la societat.
