Com la setmana abans havia passat amb Montse Cortés i el seu flamenc, el jazz en totes les seves variants de Dani Nel·lo i la banda Vértigo va escapar-se en m-olts moments del qualificatiu de “música tranquil·la”. Van ser moments puntuals en què la banda va demostrar la seva gran capacitat musical, van ser punts àlgids que van valer de contrapunt per a un concert en el que el saxofonista i la seva colla també van saber-se posar el “mono” que tocava, el de tranquil.
Va ser llavors quan la música jazzística més propera al noir i al rythm’n’blues va imposar-se en passatges musicals calmats però tant o més interessants que els “momentassos” abans comentats. L’humor i la picantor de Nel·lo en els seus comentaris, una de les atraccions dels seus espectacles, va acabar de posar la nota de color a un concert que si bé no va entusiasmar sí que va contentar força a les 150 persones que van anar al Casal de l’Aliança.
