Va valdre moltíssim la pena. Madee i (lo:muêso) van protagonitzar el divendres 21 d’octubre un concert de molts quirats, a la sala Clap. La sala, entesa, oferia un bon aspecte amb més de dues-centes persones i tant un concert com l’altre –prohibit parlar de teloners i telonejats, els dos van estar a un nivell altíssim– van allargar una vetllada musical de vertigen, amb molt bon gust en tot moment i dues propostes agermanades però diferents que es van compenetrar per acostar-se a les quatre hores de plaer i bona música. Si de Madee se sabia que és juntament amb The Unfanished Sympathy el milloret del panorama català, (lo:muêso) va complir les expectatives que el seu nom ja aixeca i va arrasar.
Madee va repassar els seus tres discos amb un encert musical quasi insultant. Amb un directe molt ben treballat en l’aspecte musical –amb projeccions hauria estat audiovisualment perfecte, però no– els catalans van saber mantenir el caliu dels seus predecessors a base de dibuixar el seu rock càlid configurant amb cançons com “Clumsy” o “The greatest parties” uns ambients insuperables a l’escena indie catalana i espanyola. El so, molt ben aconseguit, és i serà el millor argument que tenen, músics i fans, per mantenir viu un grup exquisit tan temps com sigui possible.
(lo:muêso), gran espectacle
Més dur sona un grup tan paradoxal com l’ortografia del seu nom (lo:muêso). També de casa, la seva proposta va destacar pel seu to festiu que va encendre la nit amb un flirteig amb el punk, que a moltes estones va excel·lir. Alguns punts àlgids de hardcore es van alternar amb la vessant més connexa al so dels seus “germans grans” de Madee. Amb tot, contrapunts, coincidències, trets diferencials i molts temes molt grans, entre els dos grups van quallar una nit de les que fan anomenada.
