Inclòs dins el 'Fet a Mataró', l'espectacle Follia promet sacsejar de valent els seus espectadors, en quatre passis fins aquest diumenge dia 2 a Can Gassol. Amb aquest nom i a rebuf del recent 25-N, Josep Rodri torna a la direcció del col·lectiu Amebeu Teatre amb un retrat cruent de la violència i el maltracte masclista a partir de dues peces, 'La Infanticida' de Caterina Albert i 'El paper de paret groc' de Charlotte Perkins Gilman.
De la mateixa factoria que 'Morir a Bagdad', 'Violències' o el darrer 'Welcome' sobre el drama dels refugiats, la tropa d'Amebeu Teatre –sense l'enyorat Jordi Cuyàs, és clar– s'atreveix amb una temàtica sensible i dues peces concatenades que porten sobre l'escenari a dues actrius, Mercè Bellido i Lídia Rovira que prometen fer encongir el cor de l'espectador.
Dos textos, mateixa xacra
A 'Follia', Amebeu Teatre redescobreixen pel públic mataroní dos textos clàssics, però també de dues autores que es representen des de la perspectiva del segle XXI, adaptades als nostres temps.
Explica el director mataroní Josep Rodri que “el paper de paret groc i La infanticida representen un al·legat a favor de la insubmissió, el rebuig d’integrar-se a una societat marcada pels rols patriarcals. Les dues protagonistes lluiten, des de l’abisme, contra l’opressió”. 'Follia' es podrà veure divendres 30 i dissabte 1 a les 20:30h i diumenge 2 a les 19h a Can Gassol.
El paper de paret groc
El text de Perkins Gilman il·lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d’un conte gòtic, és un esborronador al·legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula marital i al poder patriarcal. Tan bon punt es va publicar va causar una tremenda impressió i va ser considerada una obra clàssica de la literatura de terror.
L'Infanticida
Monòleg en vers escrit el 1898 per Caterina Albert, té com a única protagonista la Nela, que es dirigeix a l'espectador des d'un manicomi. Ella és l'encarregada de narrar el seu drama personal, atrapada entre la por que sent envers el pare, a qui amaga que serà mare. L'autora posa en evidència aquelles lleis morals que, mitjançant la por i la violència, condemnen la dona a la desgràcia més absoluta.
