Aquest juny Sala Cabanyes ha tancat una temporada que ha resultat excepcional per dos motius. Primer, perquè ha estat limitada per les obres de rehabilitació que han afectat totes les dependències del Centre Catòlic. I sobretot perquè, un cop superada aquesta restricció, ha aconseguit portar a escena tres noves produccions notables, Pastorets a part. Ben mirat, doncs, un bon motiu de celebració. Potser per això hi ha posat el punt final amb ‘Els Miserables’, una cloenda sonada: onze representacions a teatre ple, orquestra en directe, més de dues-centes persones implicades en el muntatge, interpretacions brillants, milers d’espectadors aplaudint a peu dret en acabar les funcions i satisfacció general compartida per tothom. Tanmateix, un final de traca.
Com en el giny pirotècnic que concatena l’esclat de trons successius, i on la detonació final és important però no ho és tot, del balanç global de la temporada de la Sala es pot dir que ha estat rodó perquè l’èxit rotund de l’espectacle darrer ha estat precedit pel retruny de dues altres propostes de mèrit, una i altra d’elevada intensitat dramàtica: ‘Oleanna’ i ‘Billy Elliot’, dirigides respectivament per Josep M. Rabassa i Pere Vàzquez.
Musical emblemàtic
‘Els Miserables’ és un dels musicals més cèlebres de tots els temps. Va ser creat primer a París el 1980 amb solfa de Claude-Michel Schöngberg i lletra d’Alain Boublil, i després de ser adaptat a l’anglès per Herbert Kretzmer ha triomfat arreu. Les seves versions han acumulat molt premis. També s’ha transposat al cinema. L’argument es basa en la novel·la escrita per Victor Hugo l’any 1862, que situa l’acció a la França d’inicis del XIX. La crònica de la contraposició dels dos protagonistes, l’ex-presidiari Jean Valjean i l’inspector Javert, permet una narració romàntica plena d’anhels d’alliberament al voltant dels drames i lluites d’estudiants revolucionaris, obrers fabrils, prostitutes, i d’altres representants de les classes oprimides de l’època.
Proposta ben madurada
Al capdavant del compromís que suposava muntar un espectacle tan significatiu s’hi ha posat en Joan Peran, un director amb trajectòria ben consolidada dintre de Sala Cabanyes. Amb un extens nucli de col·laboradors, ha sabut ordir com superar el repte enmig de complicacions logístiques, quan tots els espais de la casa estaven presos pels paletes. Passat el context difícil, ha aconseguit també uns quants objectius estratègics per a l’entitat: mobilitzar i implicar bona part dels efectius que constitueixen la seva base social, captar participants externs, satisfer la parròquia habitual i sumar nous sectors de públic.
Comptant amb una campanya específica d’esponsorització i amb la direcció musical d’Àngel Valverde, ha apostat pel so en directe i els resultats han estat brillants. També en els altres aspectes artístics l’equip creatiu de Peran ha sabut treure el millor de tots els intèrprets, des dels que han defensat els primers papers fins als que intervenien en passatges corals o en les escenes de figuració. En això ha estat decisiva una opció bàsica de la direcció, llargament madurada, que ha volgut anar a l’essència de l’obra i ha evitat caure en el parany de pretendre emular d’altres produccions. El que ha dominat aquí ha estat un enfocament franc. S’han defugit trucs per farcir l’acció o l’escenari artificiosament i en canvi s’hi ha fet lloc a tonades, cançons, rèpliques, evolucions coreogràfiques o moviments corals en què hi ha una voluntat planera que és exponent de polidesa i de qualitat. La solvència es nota igualment en la comesa de totes les facetes tècniques i els corresponents aparellatges, que aconsegueixen el portent d’aparentar senzillesa malgrat resoldre situacions de complexitat en les dimensions limitades de la caixa escènica. Fruit, per tant, de la perícia i dels afanys de moltes persones, ‘Els Miserables’ han entrat a formar part amb tots el mereixements de la tradició de teatre musical, centenària i diversa, amb què compta Sala Cabanyes. I en endavant en constituiran una fita assenyalada.
