Una altre espectacle d’èxit va aterrar dissabte passat al Monumental. I amb doble funció. Aquest cop s’ha tractat de ‘La treva’, un muntatge dirigit per Julio Manrique que es va estrenar l’octubre de l’any passat a la sala Villarroel de Barcelona i que els tres últims mesos ha estat fent una gira molt extensa.
El seu autor és l’americà Donald Margulies, professor de literatura anglesa i d’art dramàtic a la Universitat de Yale, que ha escrit una quinzena d’obres de teatre a més d’altres textos adaptats per al cinema i la televisió. Un bon nombre de nominacions i de premis avalen la seva trajectòria de dramaturg.
Perspicàcia i talent
Escrita l’any 2009, ‘La treva’ és una peça força ben construïda, inspirada remotament en un fet real, que té l’enginy de parlar d’un tema que es manté vigent i d’apuntar-hi una reflexió moral, sense renunciar a sumar-hi també contrastos d’ironia i retalls episòdics d’estar per casa. Si a això s’afegeix la posada en escena, perspicaç, de Julio Manrique i el talent de l’equip actoral encapçalat per Clara Segura en el paper nuclear, s’entén que de tot plegat en resulti una proposta de consum atractiu per a tots els gustos i s’explica l’acollida que ha tingut arreu.
Seqüeles d’Iraq
La Sarah, una famosa fotoperiodista especialitzada en conflictes bèl·lics, torna encara ferida al seu apartament de Brooklyn després d’haver hagut de passar un període d’hospitalització en estat crític, de resultes de l’esclat d’una bomba a Iraq. Conviu amb James, un reporter independent que també documenta situacions de guerra. Ell, que havia estat igualment al país de l’Orient Mitjà, n’havia tornat precipitadament per una crisi d’estrès posttraumàtic i no va poder fer-li costat a l’hospital en els primers moments. El retrobament de tots dos a Nova York i la inactivitat laboral causada per l’obligada convalescència d’ella els portarà a un impàs en què cap trauma subjacent, físic o emocional, no cicatritzarà. Cadascun a la seva manera, es qüestionaran l’estil de vida, la relació que mantenen i singularment el sentit de la seva feina.
Dilema ètic
És en aquesta circumstància, i amb el contrapunt oportú d’una altra parella de personatges que són en Richard, un editor veterà, i la joveníssima i ingènua Mandy, la seva darrera conquesta, que Sarah i James arriben a plantejar-se un dilema deontològic. Què preval en els que com ells sovint són presents en situacions de crueltat i de barbàrie? El testimoni que poden aportar amb valor de denúncia o l’addicció al risc i la cerca de la notorietat professional? No hi ha, en el fons, una acomodació a l’horror i una indiferència envers les víctimes que el pateixen? Fins aquí té interès l’acció dramàtica de l’obra. Després abaixa el vol, perd pistonada, vira cap al rosa i desemboca en un final previsible. A desgrat d’això, el treball interpretatiu de Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera és de mèrit i fan que ‘La treva’ sigui un producte solvent, amè i de bon vendre.