‘Art’: un trio superlatiu

Arquillué, Orella i Villanueva s’esplaien al Monumental

  • Comas Soler
  • Dimarts, 17 Octubre 2017 16:30

Art (obra de teatre)

Amb doble sessió, de tarda i nit, dissabte passat va aterrar al Monumental ‘Art’, l’èxit que durant mesos va omplir fins al capdamunt el Teatre Goya de Barcelona, amb l’estadística de desenes de milers d’espectadors encativats.

Escrita l’any 1994, ‘Art’ és obra de l’actriu, novel·lista i dramaturga Yasmina Reza, que va néixer a París el 1959. Des de l’estrena ha estat un fenomen internacional de públic i crítica, traduïda a més de trenta idiomes i reconeguda amb moltíssims premis.

Adaptació ben ambientada

No és la primera vegada que ‘Art’ fa forat en escenaris catalans. Ja l’any 2000 Josep Maria Flotats va portar al Teatre Tívoli la versió castellana que abans havia estrenat a Madrid, compartint protagonisme amb Carlos Hipólito i Josep Maria Pou. Igualment, altres produccions professionals posteriors han recollit bons rèdits d’aquesta comèdia brillant i aguda de l’autora parisenca.

El muntatge que ha vingut ara al Monumental explota també de manera lúcida l’humor intel·ligent de la peça. I ho fa amb uns quants trumfos. Per començar, l’adaptació que n’ha fet Jordi Galceran. Amb la seva demostrada perícia d’autor teatral no només ha traduït amb grapa les paraules de Reza, sinó que les revifa amb accents de sagacitat, a base de catalanitzar els personatges i de situar l’acció amb referents coneguts del públic d’aquí. També constitueix un bon ressort l’espai escènic de Jon Berrondo, amb la fredor agressiva d’un gran búnquer, que ambienta hàbilment allò que constitueix el moll de l’os de la tensió dramàtica de l’obra: la discussió de tres amics al voltant d’un quadre completament blanc. La disputa desbordarà l’inicial desacord sobre les fal·làcies de l’art contemporani i farà emergir trifulgues soterrades de la personalitat de cadascun i de la relació establerta entre ells, amb més de quatre fàstics.

La interpretació, un atractiu

Però la basa més important de tot plegat és que la murrieria teatral que conté el text de Yasmina Reza està servida al punt per la direcció que Miquel Gorriz ha exercit sobre tres intèrprets amb ganxo televisiu i –val a dir-ho– actors de ca l’ample. A la caracterització corresponent, cada un hi ha sumat clarividents esquitxos de clown: Pere Arquillué és el talòs, Francesc Orella el racional i Lluís Villanueva l’esnob. Porten moltes funcions a sobre i es veu, perquè s’esplaien sobre l’escenari. Saben on s’han de repenjar per provocar la rialla. I s’agraden. Bo i així, claven cada rèplica amb el to, el gest, la celeritat o la pausa que convé. Se’ls nota la casta, que sobretot té el mèrit de portar al teatre molts més espectadors que els assidus.