La programació estable de teatre, música i dansa de La Sala d’Argentona, habitualment variada i de qualitat, té aquest quadrimestre un plus afegit d’atreviment en força dels títols que proposa. Divendres passat va ser el torn de ‘Ragazzo’, una peça sorprenent, escrita i dirigida per Lali Àlvarez Garriga i estrenada fa més d’un any al Teatre Eòlia de Barcelona. L’impressionant solo interpretatiu que hi du a terme el jove actor Oriol Pla l’ha convertit des d’aleshores en un èxit arreu on es representa. El 2015 va ser Premi de la Crítica al Millor Espectacle per a Joves i també a l’Actor Revelació, a més de Premi Serra d’Or a l’Espectacle Teatral.
Denúncia
L’obra tracta amb to vivencial de les circumstàncies de l’assassinat als 23 anys de Carlo Giuliani, a mans d’un carabiniere italià durant les manifestacions antiglobalització que hi va haver a Gènova el juliol de 2001, coincidint amb la celebració de la cimera de líders de l’anomenat G8, els països de les economies més poderoses del món. El tema ja havia estat abordat escènicament l’any 2004 en un muntatge també colpidor titulat ‘Gènova 01’, dirigit per Carme Portaceli a partir d’un text de Fausto Paravidino, que es va poder veure al Teatre Grec.
Amb la mateixa voluntat de denúncia del crim, de la violació de llibertats bàsiques i de la brutalitat sistemàtica exercida amb impunitat per la policia i per l’exèrcit d’Itàlia per reprimir l’expressió dels que defensaven que un altre món és possible, ‘Gènova 01’ tenia un plantejament més coral, amb quatre actors que representaven personatges anònims o col·lectius. En canvi ‘Ragazzo’ és un monòleg que se centra més en la dimensió personal de Giuliani, on afloren circumstàncies vitals, reflexions i motius d’indignació, en una combinació de sentiments que transcorren des de conviccions radicals fins a ingenuïtats igualment agosarades.
Figura emotiva
El resultat és una proposta teatral compromesa i vibrant, que no vol que es perdi la memòria dels fets del 2001 per fer justícia a qui en va ser víctima. El seu aval més destacable és la interpretació d’Oriol Pla. Amb gest, moviment, dicció, contorsions i una energia incessant, sap compondre una figura de Carlo Giuliani que atrapa emotivament l’espectador.
