La màgia de “Blancaneus i els set nanets”, un dels contes infantils més coneguts, torna a la Sala Cabanyes per aquestes Fires. El dissabte 14 de maig aixecarà el teló un dels espectacles més emblemàtics dels que s’han representat mai a l’escenari mataroní, dur a terme per un equip d’un centenar de persones. Josep Maria de Ramon dirigeix per quarta vegada aquest espectacle per a tota la família, en què els nens s’ho passaran molt bé i els pares es tornaran a sentir nens.
La història de “Blancaneus i els set nanets”, un conte popular recollit pels germans Grimm a principis del segle XIX, és ben coneguda per tothom. Una princesa (Anna Piqué) orfe de mare s’ha d’amagar al bosc fugint de la seva madrastra (Imma Llorens), obsessionada per ser la dona més bonica del regne. Al bosc, un grup de nanets l’acullen a casa seva, però no poden evitar que la reina transformada en bruixa (Pol Martínez) l’emmetzini amb una poma. Al final –en una història tan coneguda, no passa res si s’explica-, un petó del príncep (Martí Cano) aconseguirà desfer l’encanteri.
De la “Blancaneus i els set nanets”, que a la Sala es representa en una versió escrita per Josep Maria Clariana, se’n podran veure nou representacions fins que abaixi el teló el diumenge 5 de juny. En l’any del Centenari ha renovat la imatge gràfica, el vestuari i l’escenografia i compta amb una nova orquestració, amb música en viu com a segell de la casa. En l’edició d’aquest any, s’hi incorporen dues escenes noves i també se sumen personatges respecte a anteriors representacions. En l’apartat musical, Anna Capdaigua dirigeix el cor i l’orquestra que acompanyen les representacions.
De Ramon, que dirigeix “Blancaneus i els set nanets” per quarta vegada, destaca la importància del muntatge en l’imaginari col·lectiu de l’entitat. “Cada vegada que s’ha aixecat el teló ha estat un èxit que ha satisfet tant al públic del moment com als mateixos intèrprets, començant pels nanets”, assenyala el director, que creu que aquest èxit “fa que es converteixi en mite i que per tant, tornar a programar l’espectacle suposi un repte, perquè no s’ha de lluitar per superar una realitat si no per superar el bon record que en queda”.
