El centenari segueix amb “Ball d’agost”

La Sala Cabanyes estrena aquest cap de setmana l’obra més coneguda del dramaturg Brian Friel

  • Marta Gómez // Foto: Jordi Molins
  • Divendres, 01 abril 2016 00:00

Cultura 2014/2015, BALL D'AGOST

Els actes de celebració del centenari de La Sala Cabanyes tiren endavant. La propera obra emmarcada dins aquesta commemoració és “Ball d’agost” que s’estrena aquest cap de setmana. Jordi Gironès i Joan Peran són els encarregats de dirigir una de les obres més conegudes del dramaturg Brian Friel. “Ball d’agost”, la versió catalana de “Dancing at Lughnasa”, recorre un viatge a la Irlanda rural on en Michael, quan ja és adult, recorda l’estiu de 1936, quan vivia amb la seva mare i les seves quatre tietes. El muntatge a La Sala Cabanyes, del qual se’n podran veure sis representacions, traslladarà a tots els espectadors al bell mig d’Irlanda, gràcies a la sorprenent escenografia dissenyada per Jordi Bonnemaison.

Són aquests cinc personatges, les cinc germanes, que es transformen en l’eix central del transcurs del món antic a la modernitat, aquesta última representada per la ràdio que la família compra aquell estiu. La Maggie, la Rose, l’Agnes, la Kate i la Chris sobreviuen en un entorn pobre, conservador i catòlic en una Irlanda molt rural al petit poble de Ballybeg, del comptat de Donnegal. Aquell estiu de 1936, durant els dies previs al tradicional ball de la sega, les germanes reben la visita del germà gran, el pare Jack que torna d’Uganda on feia de missioner, i en Gerry Evans, el pare del fill de la Chris, en Michael. Aquest últim serà el qui explicarà la història als espectadors en la seva versió adulta recordant aquell estiu.

“El Txèkhov irlandès”
Segurament estem davant de l’obra més coneguda de Brian Friel, a qui s’ha arribat a qualificar com a “el Txèkhov irlandès”. A Catalunya es va representar al teatre Lliure el 1993 i actualment es troba en cartell a la Biblioteca de Catalunya en un muntatge de La Perla 29. És una de les obres de Friel que ha tingut més repercussió, ja que va guanyar tres premis Tony l’any 1992 i es va portar a la gran pantalla del cinema al 1998.