Una notable afluència d’espectadors, que omplia gairebé del tot la grada de La Sala, va assistir diumenge passat a l’espectacle ‘Idiota’, el tercer de la programació d’aquest trimestre del local argentoní. Es tracta d’una de les últimes obres del prolífic Jordi Casanovas, un dels dramaturgs catalans del moment.
Tot i que no ha complert encara la quarantena, Casanovas ha escrit ja desenes de peces teatrals. Aquesta es va estrenar el novembre passat a Andorra, ara està fent gira per Catalunya i d’abril a juny recalarà a la Sala Muntaner de Barcelona.
Experiment intrigant
L’argument de ‘Idiota’, que es mou entremig del thriller i la comèdia negra, està plantejat com un duel entre una psicòloga i un voluntari que s’ha presentat per diners a un misteriós experiment sobre la conducta humana. Amb aquest pretext i utilitzant problemes i enigmes de lògica cada cop més recargolats, es va teixint un joc de dominació i rebel·lia. Captiu en un cubicle, sotmès a una dialèctica cínica, intimidat per amenaces als seus familiars i empès per la necessitat econòmica, el pobre home que fa de conillet d’Índies aconseguirà sortir-se’n, però no podrà evitar la claudicació.
La posada en escena, molt senzilla, s’ajuda amb unes projeccions videogràfiques i permet el lluïment dels televisius Anna Sahun i Ramon Madaula, que donen bé els seus papers i constitueixen un bon ganxo per a la satisfacció del públic. Amb ‘Idiota’, que en alguns moments sembla haver seguit estratagemes també presents en textos de Jordi Galceran, Casanovas torna a confirmar la seva solvència en la construcció de ficcions teatrals intrigants amb el recurs d’entortolligar tocs d’humor i elements tràgics. Aquí, però, els personatges no passen de l’esbós i les situacions i el desenvolupament de la trama són un punt massa estirats. Tot porta a una giragonsa final que pretén ser una referència d’actualitat i acaba convertint-se en un toc moralitzant per entroncar amb l’etimologia del títol. No per casualitat la paraula idiota és grega i vol dir “ciutadà simple”. Al capdavall, doncs, es pot dir que aquest ‘Idiota’ de Jordi Casanovas se salva bé per l’ofici i l’artifici que demostra com a autor i alhora director. No pas per substància.
