Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d’una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques i escodrinyar el cel per intentar evitar un imminent atemptat terrorista. No obstant això, quan un d’ells se suïcida, el món personal de cada un començarà a esfondrar-se, alhora que la història mateixa es posa en dubte. Els personatges viuen el calvari de descobrir les parts més fosques de la pròpia identitat. I ho fan mentre busquen la identitat d’un nom. Aquesta és la temàtica de ‘Cels’, la rèplica a l’èxit d’Incendis, una altra aliança entre l’autor Wajdi Mouawad i el director Oriol Broggi.
Si ‘Incendis’ va ser una d’aquelles obres que, per èxit i incidència, marquen una generació, Cels completa la teatrologia La Sang de les Promeses del mateix autor. És el punt final d’un viatge que Mouawad ha fet pels desastres del segle XX fins a deixar un panorama devastat de fonaments morals. L’obra permet experimentar amb nous llenguatges com l’audiovisual per explorar i trencar amb el llenguatge escènic habitual.
El text és poesia i és filosofia i també és teatralitat pura -en el sentit de saber teixir, tramar, organitzar actes alhora reals i alhora ficticis-. Eduard Farelo, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Xavier Ricart, Ernest Villegas i Carles Martínez, Àlex López, Enric Auquer conformen un repertori d’excepció.
