La crisi, aquesta malura que des de fa anys empobreix sectors socials més amplis i que no només arruïna butxaques sinó que per a molta gent té també seqüeles professionals, personals i familiars, constitueix el teló de fons de 'Dones com jo', l'obra escrita i dirigida per Pau Miró que divendres passat es va poder veure al Monumental.
Aquesta comèdia plena d'esquitxos de drama és la novena producció pròpia de T de Teatre, la companyia femenina fundada l'any 1991 que es va fer famosa sobretot per la seva aparició televisiva a 'Jet lag' durant sis temporades i que ara componen Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca.
Nou encàrrec
De la mateixa manera que en ocasions anteriors les T de Teatre ja havien encarregat textos a autors de prestigi, com Javier Daulte o Alfredo Sanzol, aquest cop la comanda de 'Dones com jo' l'han feta a Pau Miró, actor, dramaturg i director amb un notable reconeixement i trajectòria en el món de l'escena.
És així com Miró ha bastit una peça a mida, a base d'enfilar seqüències en l'espai acotat d'un petit despatx abandonat, en què quatre amigues que es troben prop de la cinquantena interrelacionen amb combinatòries diverses. Tot i que tenen formació universitària i no provenen pas dels estrats més desafavorits de la societat, les seves vides han estat maltractades per la situació econòmica. L'atur o la subocupació les marquen d'una manera o altra a totes quatre i la infelicitat, sobretot en els seus respectius àmbits de convivència, n'és el corol·lari. Al final buscaran una escapatòria lúdica per dissimular la seva desesperança.
Insuficiència
Una trama com aquesta, propulsada per l'escriptura experimentada de Pau Miró i amb les hores de vol de les quatre senyores madures de T de Teatre, sembla que hauria d'arribar a tenir un resultat de més talla i abast. I no és que 'Dones com jo' estigui malament o sigui un muntatge fallit, no. Però el potencial crític de la seva ironia agredolça perd buf quan aflora la futilitat d'alguns tics interpretatius grupals que les quatre actrius porten incorporats com a marca de fàbrica. Passa, doncs, que l'espectacle acaba donant menys del que es diria que promet en el seu plantejament.
