Dijous passat s'esqueia el Dia Mundial del Teatre, la commemoració que des del 1961, sota el patronatge de l'Institut Internacional del Teatre i la UNESCO, es fa per tot arreu cada 27 de març.
A la nostra ciutat, aquest any la Direcció de Cultura de l'Ajuntament ha disposat una celebració de perfil baix, almenys pel que fa a la projecció de la diada envers el conjunt de la ciutadania. Aquesta dimensió, que és el necessari retorn social que l'activitat cultural pública sempre ha de tenir, no es pot escatimar amb cap excusa. Costa d'entendre, per tant, que des de la institució local no es vulgui aprofitar la data del 27 de març com una oportunitat de traspassar barreres, sortir dels llocs i els cercles habituals i propiciar alguna activitat engrescadora que tingui com a destinatari el comú dels ciutadans i ciutadanes.
La incomprensible manca de convicció municipal s'ha fet evident en un programa per sortir del pas: unes suposades classes obertes de l'Aula de Teatre –però recloses als locals del carrer de Meléndez, amb confirmació prèvia–, una conferència d'estar per casa i una representació a Can Gassol. I para de comptar. Fins i tot s'ha omès l'esment i la lectura del missatge internacional que es fa cada any. En aquest quadre d'abúlia institucional, només el voluntarisme de la Sala Cabanyes, que està comprovat que és d'antologia, ha contribuït a pal·liar-ne una mica els efectes. Dijous mateix va portar a escena 'Família disfuncional', un exercici de creació d'Irene Camargo i Minerva Prat, alumnes d'art dramàtic a Eòlia, sobre l'obra 'Casa de nines' d'Ibsen. Dissabte va oferir també una sessió oberta de tècnica d'improvisació a la seva escola de la SaCa.
El missatge no llegit
Entre els molts actes que s'organitzen arreu del món per commemorar el Dia del Teatre s'hi inclou sempre la lectura d'un manifest que s'encarrega a alguna personalitat de relleu internacional vinculada a les arts escèniques. Aquest 2014 l'ha redactat Brett Bailey, dramaturg, escenògraf i director sud-africà. Les seves produccions habitualment són de caràcter multidisciplinari i inclouen instal·lacions i performances; pel que fa a la temàtica, sovint hi qüestiona la realitat que impera en països amb processos postcolonials.
En la proclama escrita per a l'ocasió, Brett Bailey comença afirmant que "l'irreprimible esperit de la representació" –o sigui, el teatre– es manifesta en qualsevol lloc on hi hagi un grup humà. Nascut de la comunitat, el fet escènic expressa des de la riquesa de les diverses cultures, en carn i ossos, amb alè i veu, la complexitat, l'heterogeneïtat i la vulnerabilitat de la condició humana. Convençut que les arts no es poden desvincular de les circumstàncies socials, el text de Bailey denuncia les privacions que pateixen milions de persones, els règims opressius, la depredació capitalista, les migracions forçades, la censura, la intrusió en la vida privada de la gent i la destrucció de la natura. Davant d'aquest panorama en què els poders hegemònics ens volen ficar al cap que una nació, un gènere, una preferència sexual, una religió, una ideologia o un marc cultural determinat és superior a tots els altres, Bailey invoca "els artistes d'escenaris i d'àgores" perquè utilitzin el seu poder per inspirar i crear un món d'esperança i de col·laboració sincera que faci desaparèixer les barreres que ens divideixen.
'Fuenteovejuna', una alenada fresca
Diumenge a la tarda, a Can Gassol, amb l'epíleg de la tan discreta celebració mataronina del Dia del Teatre, va arribar la millor aportació del programa. Es tracta de 'Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas' de la jove companyia Obskené, una proposta amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart i direcció de Ricard Soler plena de vivor i agudesa que juga amb el clàssic de Lope de Vega. L'any passat va aconseguir el premi Off del Festival Internacional de Teatre Clàssic d'Almagro i altres dues distincions en certàmens d'arts de carrer a Saragossa i Oropesa.
Els components de la troupe d'Obskené combinen sempre diferents disciplines escèniques amb una orientació innovadora i un estil intencionadament desenfadat. Des de la seva fundació, el 2008, han creat ja nou espectacles. A 'Fuenteovejuna', que normalment representen a l'aire lliure, han volgut emular l'experiència de "La Barraca", el grup de teatre ambulant i popular que va impulsar Federico García Lorca a l'època de la República. Aquí, amb l'única ajuda d'una taula, uns tamborets, dues escales i una cortina curta, els set intèrprets duen a terme una construcció dramàtica que amb molt de moviment i energia encercla constantment el públic. Fragments de versos de Lope, dits amb rotunditat, es barregen amb parts de text afegides i alguns comentaris incidentals que aconsegueixen donar al conjunt una grapa particular. El conflicte central de l'obra original, encara que de manera sinòptica, hi queda ben remarcat amb una mirada contemporània: la tirania del poder i la ferocitat del poble quan s'hi enfronta. El muntatge té sobretot la virtut de constituir una contundent exhalació de frescor.
