FiraTàrrega: un gran aparador

La mostra fa evident que sap créixer i ampliar mires

  • Comas Soler
  • Dimecres, 18 Setembre 2013 14:28

Un espectacle de la darrera Fira de Tàrrega

Fidel a la cita de cada any –i ja en van trenta-tres– a la primeria de setembre Tàrrega es sacseja de cap a cap per esdevenir el receptacle vivent d'una de les fires d'arts escèniques amb més anomenada del país i de força més enllà.

Des de fa dècades, el nom de la capital de l'Urgell és sinònim de teatre al carrer gràcies a FiraTàrrega. Les corrues de visitants àvids de fer d'espectadors de tantes i tantes coses com es representen en els seus carrers i places, no té fi ni compte. Les anades i vingudes de farandulers de tota mena, tampoc. En el decurs de les quatre jornades que dura l'esdeveniment i al llarg del cicle horari de cada dia es pot comprovar la gran varietat de públics que se succeeixen o es barregen depenent dels espectacles. Tanta i tan diversa gentada és el senyal inequívoc de l'atractiu de la fira i del seu consolidat poder de convocatòria.

Implicacions econòmiques

Ara bé, també s'ha de dir que una part important del que ocorre a la ciutat aquests dies no es percep des de la via pública. Cada cop més, FiraTàrrega és l'ocasió de trobada entre programadors i companyies. I això s'esdevé a La Llotja, l'espai per a professionals on es duen a terme un nombre considerable de contractacions d'espectacles, molts per a ser exhibits a l'estranger. Es parla d'una xifra de transaccions directes per valor d'uns quants milions d'euros i de molts més contractes que, tot i ser tancats amb posterioritat, són fruit d'acords iniciats a Tàrrega. Vet aquí la importància dels resultats generats per la fira, que encara són més rellevants si es té en compte el context de dificultats econòmiques que pateix el sector de l'escena.

Balanç positiu

A l'edició d'aquest any, que ha tingut lloc el cap de setmana del 5 al 8 de setembre, la direcció de Jordi Duran ha continuat marcant una línia que vol eixamplar el concepte d'arts de carrer mirant de jugar totes les possibilitats espectaculars que dóna l'espai públic urbà. S'hi ha vist un ventall de propostes que van des de la dansa i el circ al teatre físic, de text i visual, passant per dramatúrgies innovadores, performances i d'altres muntatges insòlits o inclassificables: prop de vuitanta espectacles comptant només els inclosos al programa oficial. D'altra part, malgrat la conjuntura de crisi, FiraTàrrega ha realitzat un esforç considerable per mantenir els ajuts de suport a la creació i les produccions en règim de residència. També com en anys precedents, la voluntat d'internacionalització ha fet que hi hagués un país convidat. Aquesta vegada ha estat Mèxic, amb sis espectacles i un accent especial en el teatre com a eina de cohesió social.

Tot plegat fa que el balanç hagi de ser positiu, tant des del vessant artístic com d'assistència general o d'ocupació de les funcions de pagament. També pel que fa al ressò en els mitjans de comunicació. I això que durant tots els dies de la fira la constant amenaça de pluja i els ruixats intermitents van ser un factor de distorsió. En resum, que Firatàrrega va ser un cop més una trobada gratificant i l'indefugible tret de sortida de la temporada teatral a Catalunya.

Amb una mirada mataronina i només com a nota a peu de pàgina, cal apuntar la poca presència, almenys significada, d'artistes del Maresme.