El 1994 “Germans de Sang” va arribar als teatres catalans per primera vegada. Llavors, en Roger Pera (1973) tenia 21 anys i es preparava per encetar la seva carrera com a actor teatral. El doblatge ja formava part de la seva vida, però mai abans havia interpretat un personatge com en Mickey. Dues dècades després torna a la seva ciutat d’origen amb una renovada versió de l’obra de Willy Russell i de la mà d’un paper que estima de dalt a baix.
Com vas conèixer el musical i què et va atraure d’ell?
Fa tants anys que conec en Ricard Reguant, director de l’obra, que és com de la família. Quan jo tenia 17 anys, em va animar per anar a Londres a veure musicals, i un d’aquests va ser “Germans de Sang”. Els dos vam sortir al·lucinant de la funció, i jo li vaig suggerir de fer la nostra pròpia versió del musical a Barcelona. La seva resposta va ser: “Sí que la farem, però no amb tu; els germans segurament seran l’Abel Folk i en Ramon Madaula”. Quan finalment es van comprar els drets, m’ho vaig treballar molt, em vaig presentar a uns cinc càstings i vaig aconseguir el paper de Mickey.
També vas poder dirigir una versió en castellà de l’obra.
Sí, perquè després de Barcelona, en Luís Ramírez, productor de musicals com “Grease”, va voler traslladar “Germans de Sang” a Madrid. Em va trucar per interpretar en Mickey, però va caure malalt i vaig haver d’assumir la direcció de l’obra. No era ni molt menys la meva intenció, tot va passar sobtadament.
Han passat quasi 20 anys, què es manté i què ha canviat?
L’obra continua essent un musical que té de tot, com la vida real: una primera part plena de comèdia, en què fem de nens petits, i una segona força dramàtica. A més a més, està clar que la història també és la mateixa. Aquest cop, però, hem tirat endavant una versió diferent de la que es veu a la resta del món. Ens ha portat dos anys per tal d’aconseguir que en Russell acceptés una proposta més adaptada als nostres temps, que alhora potencia molt la part actoral i l’apropament amb l’espectador. D’altra banda, nosaltres hem canviat, madurat i millorat com a professionals.
Què ens pots dir de l’elenc actual?
Els dos germans som els mateixos, en Sergi Zamora i jo; també el director és el mateix, en Ricard Reguant. L’Eduard Doncos, que ja va participar en la versió anterior, interpreta ara el germà gran. Personalment, la Virgínia Martínez, cantant de La Porta dels Somnis, ha estat la meva gran descoberta.
Què ha suposat en Mickey per a en Roger Pera?
Per a mi en Mickey ha significat moltíssimes coses, me l’estimo de dalt a baix. A la part on som nens és un gust ficar-se a la seva pell, deixar-se anar. I també m’agrada molt la seva evolució al llarg de l’obra i el desenllaç dramàtic que experimenta. És un personatge amb un costat agressiu i una mica boig, però amb una part molt tendra que et fa comprendre’l.
Per què l’estrena és a Mataró? És alhora més emocionant que a altres llocs?
Començar la gira aquí és qüestió de casualitat, però per a mi també és molt especial. A Mataró no només hi he crescut i viscut molts anys de la meva vida, sinó que l’actuació del primer “Germans de Sang” a la ciutat tots la recordem com una de les més maques. Personalment, em produeix emoció i por a la vegada, vols que sigui una nit fantàstica...
Què t’agrada del gènere musical?
La música en si mateixa, està clar. Interpretar el teu paper envoltat d’una bona banda sonora és màgic. Una de les coses que tinc pendents és estudiar música. De fet, vaig començar a l’escola Balmes de Mataró, però finalment el doblatge va agafar el relleu.
A part de l’obra, quins altres projectes ocupen el teu temps?
Ara mateix, amb el pare estem preparant una sitcom de tretze capítols per a TVE de l’antiga sèrie d’en Joan Capri, “Doctor Caparrós”. A més a més, també estic immers en tasques de doblatge, donant classes i preparant una pel·lícula que rodaré a Mérida a l’octubre. Tinc la gran sort que puc tocar diverses tecles, tot i que ens trobem en un moment molt complicat.
Si et donessin a escollir, quin dels àmbits en què has treballat triaries?
De primeres no sabria què escollir, perquè me’ls estimo tots. A mi m’agrada jugar a ser actor, transformar-me i transmetre emocions. Si m’apretes i em fas triar, potser em decantaria pel teatre, l’única experiència en directe i en contacte constant amb el públic.
És difícil tirar endavant una obra de teatre en un context de retallades en cultura?
És molt difícil. Hem viscut molt bé fins fa poc i ens ho han tret tot de cop: pujades d’IVA, pèrdua de públic, retirada de subvencions. No parlo concretament de “Germans de Sang”, perquè vulguis o no és una funció que atrau, però apostar per qualsevol altre projecte és tot un repte.
Encara et deixes veure per Mataró? Vas poder gaudir de les darreres Santes?
A les Santes no vaig ser-hi, però sí que estic recuperant la relació que tenia abans amb la ciutat. Hi estic molt a gust, o sigui que la pròxima festa major segur que m’hi passaré.
Qui és Roger Pera
El cognom Pera té molt de pes al món del doblatge. En Joan és la veu de Woody Allen per aquells que no són aficionats a les versions originals, però en Roger no es queda curt. La vocació ve de família i la seva carrera va començar quan ell era ben petit, amb només 8 anys.
Fins ara, ha pogut ficar-se a la pell de desenes d’actors com en Matt Damon o en Tobey Maguire quan fa d’home aranya. Aquest és l’àmbit que l’ha acollit durant molts anys, però si parlem de debilitats, el teatre entra en escena. La interpretació sempre ha estat matèria clau a la seva formació: classes amb professionals com Boris Rotenstein i diversos cursos de cant completen la seva figura com a actor de musical. I si parlem de televisió, la sèrie Poblenou va ficar en Roger Pera a totes les llars catalanes.
