Que una colla de joves, tot just sortits de l’Institut del Teatre, converteixin l’exercici de la seva tesina de llicenciatura en un dels productes més exitosos de l’escena catalana de les últimes temporades és ben bé un prodigi. Doncs això, ni més ni menys, és el que han fet els components de la companyia Egos Teatre amb ‘Ruddigore o la nissaga maleïda’, el musical que dissabte passat al Teatre Monumental va encetar a Mataró el cicle Butaka Teatre Jove, un circuit que aplega onze ciutats de Catalunya per captar i consolidar nous públics.Èxit i premisFent servir com a base una opereta de William Gilbert i Arthur Sullivan estrenada a Londres l’any 1887, n’han adaptat la història, n’han recreat els personatges, s’han empescat un nou text i han embolicat tot l’invent amb una dramatúrgia tenyida d’humor i d’estètica gòtica. I ho han fet amb tanta grapa, que des que van estrenar aquest musical al Versus Teatre de Barcelona a finals del 2007, l’èxit els persegueix per tot arreu. Han hagut de repetir temporada i prorrogar fins a més d’un centenar de funcions, han fet gira per molts teatres del país, on els queden encara prop de cinquanta bolos pendents, i ja comencen a passejar per les espanyes la versió castellana que ells mateixos han concebut.
La crítica els ha saturat d’elogis i també s’han avesat a rebre distincions: Premio Gran Vía-Teatro Musical al millor maquillatge i perruqueria, Premi de la Crítica de Barcelona com a millor espectacle musical del curs 2007-2008 i Premi San Miguel al millor espectacle per votació popular a Fira Tàrrega 2008.De la ingenuïtat a l’entusiasme Tot això ho han aconseguit –i ja és mèrit!– amb el recurs d’un fil argumental escarransit i ingenu que conta que els hereus de la baronia de Ruddigore han de cometre un crim cada dia, si no volen morir d’una agonia terrible. L’escenografia també és mínima i en el muntatge tot sembla ser volgudament senzill. Però vet aquí que l’espectacle enganxa a l’espectador des del primer moment. Amb unes caracteritzacions espaterrants, i al so de la música servida en viu per un piano en escena, els sis intèrprets desborden d’energia. Canten, gesticulen i es belluguen molt bé. Tant en els solos com en el números corals. Un entusiasme que s’encomana i que dissabte va durar fins després de la representació, en una tertúlia improvisada en què la penya d’Egos Teatre van demostrar que se saben enrotllar i que estan encantats d’haver-se conegut. Llàstima que al Monumental hi hagués menys de mitja entrada!
La fitxa
‘Ruddigore o la nissaga maleïda’.D’Egos Teatre. Direcció i coreografia: Joan M. Segura.Direcció musical: Albert Mora.Teatre Monumental, 28 de febrer de 2009.
