En el marc del prestigiós festival Temporada Alta s’ha presentat la versió teatral de ‘La maternitat d’Elna’, el llibre de recerca històrica de la mataronina Assumpta Montellà que documenta la gesta que en aquest poble del Rosselló la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va realitzar del 1939 al 1944 per acollir i salvar a dones embarassades i a nadons que malvivien en els camps de refugiats on estaven reclosos els exiliats republicans. Emocions i homenatge Tot i que a finals de setembre, a la Jonquera, al Museu Memorial de l’Exili, ja se n’havia fet una sessió prèvia, l’estrena formal va tenir lloc el dia 25 d’octubre a Girona. Amb la sala la Planeta plena a vessar, abans de l’inici de la representació l’Assumpta Montellà va adreçar-se als assistents per explicar el procés amb què s’ha dut a terme l’adaptació de ‘La maternitat d’Elna’ i com s’ha mirat d’embolcallar amb humanitat i sentiment la teatralització dels fets històrics que ella descriu en el llibre del mateix títol. En aquest sentit, va destacar l’extraordinària acollida que la publicació ha tingut arreu, d’ençà que l’octubre de 2005 va aparèixer la primera edició. Va posar exemples de les emocions compartides amb els seus lectors a través de les més de tres-centes conferències fetes des de llavors i va subratllar el caràcter d’homenatge a Elisabeth Eidenbenz i a les dones fidels a la República Espanyola que ha volgut donar a l’obra. El muntatge teatral de ‘La maternitat d’Elna’ consisteix en una selecció de passatges del llibre de l’Assumpta Montellà, que Pablo Ley ha adaptat i ha dotat de dramatúrgia. La proposta escènica que en resulta, dirigida per Josep Galindo, vol ser un cant a l’esperança i ho aconsegueix de manera directa i clara al llarg de vuitanta minuts amb la narració de les circumstàncies terribles que van envoltar el naixement de 597 infants exiliats, però sobretot amb l’èmfasi que subratlla els valors de la cooperació i de la solidaritat que van ser decisius per a la seva supervivència. Senzillesa entranyable El compromís, la naturalitat i la claredat expositiva són, doncs, mèrits notables de l’espectacle. Un espai volgudament recollit, delimitat per una pantalla on s’hi projecten documents visuals de l’època, queda disposat com un mosaic d’indumentàries i d’objectes casolans que serveix de recer idoni perquè l’actriu Rosa Galindo vagi desenrotllant el fil narratiu de ‘La maternitat d’Elna’ gairebé com un conte. La seva actuació és extraordinària: entranyable i justa. Segons el moment, narra, canta, interpreta i es desdobla en diversos personatges amb una veu colpidora. Pel que evoca i per com ho fa. L’acompanya al piano Luc-Olivier Sánchez, que va desgranant en directe un seguit de melodies que rememoren simbòlicament el context dels fets que s’expliquen. Tonades populars catalanes i franceses o fragments de música clàssica que vénen a ser subratllats incidentals de l’acció dramàtica. Un complement acurat per a un muntatge que té en la senzillesa la principal virtut. No pas menor. ‘La maternitat d’Elna’, a escena
Estrena de l’adaptació teatral del llibre d’Assumpta Montellà
En el marc del prestigiós festival Temporada Alta s’ha presentat la versió teatral de ‘La maternitat d’Elna’, el llibre de recerca històrica de la mataronina Assumpta Montellà que documenta la gesta que en aquest poble del Rosselló la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va realitzar del 1939 al 1944 per acollir i salvar a dones embarassades i a nadons que malvivien en els camps de refugiats on estaven reclosos els exiliats republicans. Emocions i homenatge Tot i que a finals de setembre, a la Jonquera, al Museu Memorial de l’Exili, ja se n’havia fet una sessió prèvia, l’estrena formal va tenir lloc el dia 25 d’octubre a Girona. Amb la sala la Planeta plena a vessar, abans de l’inici de la representació l’Assumpta Montellà va adreçar-se als assistents per explicar el procés amb què s’ha dut a terme l’adaptació de ‘La maternitat d’Elna’ i com s’ha mirat d’embolcallar amb humanitat i sentiment la teatralització dels fets històrics que ella descriu en el llibre del mateix títol. En aquest sentit, va destacar l’extraordinària acollida que la publicació ha tingut arreu, d’ençà que l’octubre de 2005 va aparèixer la primera edició. Va posar exemples de les emocions compartides amb els seus lectors a través de les més de tres-centes conferències fetes des de llavors i va subratllar el caràcter d’homenatge a Elisabeth Eidenbenz i a les dones fidels a la República Espanyola que ha volgut donar a l’obra. El muntatge teatral de ‘La maternitat d’Elna’ consisteix en una selecció de passatges del llibre de l’Assumpta Montellà, que Pablo Ley ha adaptat i ha dotat de dramatúrgia. La proposta escènica que en resulta, dirigida per Josep Galindo, vol ser un cant a l’esperança i ho aconsegueix de manera directa i clara al llarg de vuitanta minuts amb la narració de les circumstàncies terribles que van envoltar el naixement de 597 infants exiliats, però sobretot amb l’èmfasi que subratlla els valors de la cooperació i de la solidaritat que van ser decisius per a la seva supervivència. Senzillesa entranyable El compromís, la naturalitat i la claredat expositiva són, doncs, mèrits notables de l’espectacle. Un espai volgudament recollit, delimitat per una pantalla on s’hi projecten documents visuals de l’època, queda disposat com un mosaic d’indumentàries i d’objectes casolans que serveix de recer idoni perquè l’actriu Rosa Galindo vagi desenrotllant el fil narratiu de ‘La maternitat d’Elna’ gairebé com un conte. La seva actuació és extraordinària: entranyable i justa. Segons el moment, narra, canta, interpreta i es desdobla en diversos personatges amb una veu colpidora. Pel que evoca i per com ho fa. L’acompanya al piano Luc-Olivier Sánchez, que va desgranant en directe un seguit de melodies que rememoren simbòlicament el context dels fets que s’expliquen. Tonades populars catalanes i franceses o fragments de música clàssica que vénen a ser subratllats incidentals de l’acció dramàtica. Un complement acurat per a un muntatge que té en la senzillesa la principal virtut. No pas menor. 
