Les companyies locals eN movimeNt (companyia de dansa) i la Coixinera (companyia de saraus) van preestrenar –ells en van dir així, va ser un assaig general- l’espectacle ‘Els Encants’ el passat divendres 24 al teatre Monumental. Hi va haver una bona assistència d’un públic totalment familiar i conegut, com element primordial per a ells en aquesta cita. Però parlem del públic. Alguns d’aquests estaven només concentrats a cridar i aplaudir com més fort millor, quan gairebé no havien entès, segurament, els res dels darrers quasi 50 minuts asseguts en una butaca. Alguns semblaven més uns figurants contractats perquè vinguessin per fer pujar la moral que no pas per donar la seva veritable opinió, el que les companyies volien i demanaven. Producte difícilLa compenetració entre la dansa i la música – que era un dels puntals més arriscats i protagonistes de l’espectacle- semblava un pèl forçada però també salvada en algunes situacions. S’havia de casar en alguns moment per necessitat, perquè estàvem en un concert d’arrel tradicional. La coreografia i el concepte escènic signat per Mercè Grané va fer espavilar -tenint en compte manca de ritme en alguns punts- d’una manera mínimament encertada, i va haver de ser original en la pròpia història per no caure brutalment en la monotonia. Per altra banda l’execució de l’exercici i el treball de les quatre joves ballarines semblava que trontollés d’inseguretat per poder controlar l’apartat tècnic del cos i el moviment, i deixar de comunicar l’expressivitat interpretativa de les escenes. Una setmana per fer feinaTractant-se d’un mercat d’encants que s’hi pot trobar una gran diversificació i pluralitat de coses que moltes vegades no tenen res a veure unes amb les altres; artísticament elements com el vestuari tant Custo amb l’atmosfera i l’estil que s’havia creat tampoc hi tenien molt a veure. També la il·luminació semblava improvisada en directe, cosa imperdonable en un espectacle. Però per això serveixen els assajos generals; per poder acabar de ajustar les dues coses finals, per tenir-ho tot preparat per quan s’estreni. D’aquí una setmana. Els encants musicals i dansats
La Coixinera i eN movimeNt preestrenen a casa l’espectacle “Els encants”
Les companyies locals eN movimeNt (companyia de dansa) i la Coixinera (companyia de saraus) van preestrenar –ells en van dir així, va ser un assaig general- l’espectacle ‘Els Encants’ el passat divendres 24 al teatre Monumental. Hi va haver una bona assistència d’un públic totalment familiar i conegut, com element primordial per a ells en aquesta cita. Però parlem del públic. Alguns d’aquests estaven només concentrats a cridar i aplaudir com més fort millor, quan gairebé no havien entès, segurament, els res dels darrers quasi 50 minuts asseguts en una butaca. Alguns semblaven més uns figurants contractats perquè vinguessin per fer pujar la moral que no pas per donar la seva veritable opinió, el que les companyies volien i demanaven. Producte difícilLa compenetració entre la dansa i la música – que era un dels puntals més arriscats i protagonistes de l’espectacle- semblava un pèl forçada però també salvada en algunes situacions. S’havia de casar en alguns moment per necessitat, perquè estàvem en un concert d’arrel tradicional. La coreografia i el concepte escènic signat per Mercè Grané va fer espavilar -tenint en compte manca de ritme en alguns punts- d’una manera mínimament encertada, i va haver de ser original en la pròpia història per no caure brutalment en la monotonia. Per altra banda l’execució de l’exercici i el treball de les quatre joves ballarines semblava que trontollés d’inseguretat per poder controlar l’apartat tècnic del cos i el moviment, i deixar de comunicar l’expressivitat interpretativa de les escenes. Una setmana per fer feinaTractant-se d’un mercat d’encants que s’hi pot trobar una gran diversificació i pluralitat de coses que moltes vegades no tenen res a veure unes amb les altres; artísticament elements com el vestuari tant Custo amb l’atmosfera i l’estil que s’havia creat tampoc hi tenien molt a veure. També la il·luminació semblava improvisada en directe, cosa imperdonable en un espectacle. Però per això serveixen els assajos generals; per poder acabar de ajustar les dues coses finals, per tenir-ho tot preparat per quan s’estreni. D’aquí una setmana. 
