Dos de dos. Nou encert de la programació del Monumental. Teatre ple i satisfacció general divendres passat entre els assistents a la representació de ‘Germanes’. I èxit també de la tertúlia prèvia que es va fer amb la seva autora i directora, en la primera ocasió que una obra seva recala a Mataró. Creació conjunta i gradual Impecablement conduït per la Meritxell Llivina i en Pere Riera, el col·loqui del ‘Cafè amb...’ va resultar un dels més interessants que s’han fet i va permetre conèixer la faceta personal d’una Carol López afable, amb claredat d’idees i molt resolutiva a l’hora d’enfocar l’escriptura i la direcció teatrals. Es va mostrar divertidament sorpresa pel ressò exitós de les seves produccions i va explicar que el procés de creació que fa servir es fonamenta sobretot en la tria dels actors, perquè no surt d’un text prèviament fixat, sinó que a partir d’una idea primera i d’una certa formulació de la història que vol exposar, va completant de mica en mica el guió amb les troballes a les quals arriba conjuntament amb els intèrprets. Amb complicitat. D’aquí la importància del càsting. Trama complexa, que es digereix bé Tres germanes reunides per la mort del pare és la circumstància que Carol López utilitza com a pretext a ‘Germanes’ per anar estirant un fil argumental en què les complexes relacions familiars d’una mare vídua, les seves tres filles, un nòvio nou, un gendre fantasma i un nét adolescent, s’emboliquen enmig d’una amalgama múltiple de facècies, afectes, retrets i frustracions. La clau és el to d’humor, a estones subtil i d’altres esperpèntic, però sempre intel·ligent, amb què amaneix tota la trama i que combina hàbilment amb cançons en directe, girs impensables i diàlegs frenètics servits amb un singular entrecreuament de català i castellà. A sobre d’aquest tripijoc, López es permet la jugada de picar l’ullet a Anton Txèkhov i manllevar-li la frase inicial de la cèlebre obra ‘Tres germanes’. I no és cap casualitat que situï precisament aquesta entremaliadura a l’escena que millor resumeix l’esperit del muntatge, en el moment en què tota la família està reunida trinxant pa i verdura per fer gaspatxo. Perquè ‘Germanes’ és ben bé això: un poti-poti de comèdia fresca, lleugera i digerible. Tomb melodramàtic Si el que domina al llarg de tota la peça és la comicitat, Carol López es guarda per al final l’argúcia d’un tomb melodramàtic que impacta l’espectador i que subratlla la certitud que, al capdavall, la mort sempre s’imposa. I aquesta és una evidència servida, aquí sí, de manera molt pròpia de Txèkhov: amb una mirada que subratlla la infelicitat i que és alhora crítica i comprensiva. Sigui com sigui, l’èxit de ‘Germanes’ és el del bon ofici de qui l’ha escrit i dirigit; i de l’entrega que demostren els seus intèrprets. Tots excel·lents. Carol Lòpez uneix Txèkhov i el gaspatxo
Èxit de ‘Germanes’ al Teatre Monumental
Dos de dos. Nou encert de la programació del Monumental. Teatre ple i satisfacció general divendres passat entre els assistents a la representació de ‘Germanes’. I èxit també de la tertúlia prèvia que es va fer amb la seva autora i directora, en la primera ocasió que una obra seva recala a Mataró. Creació conjunta i gradual Impecablement conduït per la Meritxell Llivina i en Pere Riera, el col·loqui del ‘Cafè amb...’ va resultar un dels més interessants que s’han fet i va permetre conèixer la faceta personal d’una Carol López afable, amb claredat d’idees i molt resolutiva a l’hora d’enfocar l’escriptura i la direcció teatrals. Es va mostrar divertidament sorpresa pel ressò exitós de les seves produccions i va explicar que el procés de creació que fa servir es fonamenta sobretot en la tria dels actors, perquè no surt d’un text prèviament fixat, sinó que a partir d’una idea primera i d’una certa formulació de la història que vol exposar, va completant de mica en mica el guió amb les troballes a les quals arriba conjuntament amb els intèrprets. Amb complicitat. D’aquí la importància del càsting. Trama complexa, que es digereix bé Tres germanes reunides per la mort del pare és la circumstància que Carol López utilitza com a pretext a ‘Germanes’ per anar estirant un fil argumental en què les complexes relacions familiars d’una mare vídua, les seves tres filles, un nòvio nou, un gendre fantasma i un nét adolescent, s’emboliquen enmig d’una amalgama múltiple de facècies, afectes, retrets i frustracions. La clau és el to d’humor, a estones subtil i d’altres esperpèntic, però sempre intel·ligent, amb què amaneix tota la trama i que combina hàbilment amb cançons en directe, girs impensables i diàlegs frenètics servits amb un singular entrecreuament de català i castellà. A sobre d’aquest tripijoc, López es permet la jugada de picar l’ullet a Anton Txèkhov i manllevar-li la frase inicial de la cèlebre obra ‘Tres germanes’. I no és cap casualitat que situï precisament aquesta entremaliadura a l’escena que millor resumeix l’esperit del muntatge, en el moment en què tota la família està reunida trinxant pa i verdura per fer gaspatxo. Perquè ‘Germanes’ és ben bé això: un poti-poti de comèdia fresca, lleugera i digerible. Tomb melodramàtic Si el que domina al llarg de tota la peça és la comicitat, Carol López es guarda per al final l’argúcia d’un tomb melodramàtic que impacta l’espectador i que subratlla la certitud que, al capdavall, la mort sempre s’imposa. I aquesta és una evidència servida, aquí sí, de manera molt pròpia de Txèkhov: amb una mirada que subratlla la infelicitat i que és alhora crítica i comprensiva. Sigui com sigui, l’èxit de ‘Germanes’ és el del bon ofici de qui l’ha escrit i dirigit; i de l’entrega que demostren els seus intèrprets. Tots excel·lents. 
