Sovint es pensa que l’espectacularitat és un requisit fonamental en els concerts de jazz, o si més no un valor afegit. Doncs bé, a vegades músics com Ignasi Terraza ens demostren que no té perquè ser així sempre. El que és considerat un dels grans del piano a Catalunya, va ser ahir a la nit al Casal de l’Aliança dins la pròrroga del “Nits de Jazz” que el col·lectiu Big Sam Hal·ler Quartet Jazz organitza a la nostra ciutat. El prestigiós pianista barceloní es va acompanyar d’Esteve Pi (bateria) i Dimitri Skidanov (contrabaix) en un recital íntim on, a excepció d’algun moment del de les baquetes, la subtilesa va brillar des del principi fins al bis del final.Durant el poc més d’una hora que va durar el concert, “Terraza Trio” va centrar-se sobretot amb temes propis del seu darrer treball (In a sentimental Groove”), com “Give me another” o “An emotional Dance”. Tots ells combinats amb estàndards del jazz i d’altres peces clàssiques del gènere. El trio de Terraza va dosificar les improvisacions i va optar per deleitar el públic amb unes peces en què no hi havia dubte de la simbiosi entre els músics i on ningú tenia la sensació de perdre-s’hi. Tot i l’innegable nivell dels tres de l’escenari, el protagonisme va recaure indubtablement sobre Ignasi Terraza, que va entrellaçar virtuosisme i tècnica amb una sensibilitat total. A destacar en aquest sentit certs moments genials on la ma dreta i esquerra semblaven deslligar-se de la relació que sovint subordina la última amb la primera, donant a cadascuna la seva pròpia personalitat. Sense oblidar altres perles de la nit com la peculiar adaptació de “Yesterday” de la ma del contrabaixista Dimitri Skidanov o el moment de frenesí del bateria Esteve Pi en un dels seus solos.La cirereta del pastísTerraza i els seus van tocar sense interrupció durant poc més d’una hora i mitja i va ser precisament amb el bis, quan el trio va acabar de posar-se el públic a la butxaca. El famós tema de “Giorgia on my mind”, popularitzat per Ray Charles va servir per posar punt i final a aquesta cita que va aconseguir omplir, de nou, el Casal de l’Aliança. El col·lectiu Big Sam va tornar a apostar pel luxe i la originalitat, marca de la casa, amb la copa de cava, espelma i coses per picar. Una vetllada que es repetirà la setmana vinent, 25 de setembre, amb el quartet de Jordi Bonell. Jazz, sense colorants ni conservants
Ignasi Terraza sedueix en la pròrroga de les nits de jazz al Casal de l’Aliança
Sovint es pensa que l’espectacularitat és un requisit fonamental en els concerts de jazz, o si més no un valor afegit. Doncs bé, a vegades músics com Ignasi Terraza ens demostren que no té perquè ser així sempre. El que és considerat un dels grans del piano a Catalunya, va ser ahir a la nit al Casal de l’Aliança dins la pròrroga del “Nits de Jazz” que el col·lectiu Big Sam Hal·ler Quartet Jazz organitza a la nostra ciutat. El prestigiós pianista barceloní es va acompanyar d’Esteve Pi (bateria) i Dimitri Skidanov (contrabaix) en un recital íntim on, a excepció d’algun moment del de les baquetes, la subtilesa va brillar des del principi fins al bis del final.Durant el poc més d’una hora que va durar el concert, “Terraza Trio” va centrar-se sobretot amb temes propis del seu darrer treball (In a sentimental Groove”), com “Give me another” o “An emotional Dance”. Tots ells combinats amb estàndards del jazz i d’altres peces clàssiques del gènere. El trio de Terraza va dosificar les improvisacions i va optar per deleitar el públic amb unes peces en què no hi havia dubte de la simbiosi entre els músics i on ningú tenia la sensació de perdre-s’hi. Tot i l’innegable nivell dels tres de l’escenari, el protagonisme va recaure indubtablement sobre Ignasi Terraza, que va entrellaçar virtuosisme i tècnica amb una sensibilitat total. A destacar en aquest sentit certs moments genials on la ma dreta i esquerra semblaven deslligar-se de la relació que sovint subordina la última amb la primera, donant a cadascuna la seva pròpia personalitat. Sense oblidar altres perles de la nit com la peculiar adaptació de “Yesterday” de la ma del contrabaixista Dimitri Skidanov o el moment de frenesí del bateria Esteve Pi en un dels seus solos.La cirereta del pastísTerraza i els seus van tocar sense interrupció durant poc més d’una hora i mitja i va ser precisament amb el bis, quan el trio va acabar de posar-se el públic a la butxaca. El famós tema de “Giorgia on my mind”, popularitzat per Ray Charles va servir per posar punt i final a aquesta cita que va aconseguir omplir, de nou, el Casal de l’Aliança. El col·lectiu Big Sam va tornar a apostar pel luxe i la originalitat, marca de la casa, amb la copa de cava, espelma i coses per picar. Una vetllada que es repetirà la setmana vinent, 25 de setembre, amb el quartet de Jordi Bonell. 
