Lídia Pujol: el dilema entre aplaudir o marxar

Lídia Pujol presenta sense massa èxit el seu últim treball: Els amants de Lilith

La imatge de la cantautora Lídia Pujol, amb un extravagant vestit blanc i un mocador del mateix color que li cobria absolutament tot el cos no va deixar indiferent ningú. Era la primera peça del concert que la cantant va oferir dissabte passat al Monumental i tal com ella mateixa va reconèixer, va ser un d’aquells moments en que els assistents dubten entre aplaudir o marxar. El públic, escàs però fidel, va optar quedar-se i donar l’oportunitat a la cantant de presentar el seu últim treball: “Els amants de Lilith”.

 

El concert va fer un repàs a algunes de les peces de la nostra història transmeses a partir de la tradició oral. Totes elles amb un denominador comú: la dona i el seu paper d’inferioritat en aquesta societat. Abusos, assassinats i violència de gènere són només alguns dels temes que la cantant va tocar, deixant sempre a l’aire la cara “fosca” de l’ésser humà. Tot plegat volia ser més que un recital un veritable espectacle de llums i escenografia. Malauradament, aquesta pretensió es va quedar a mig camí. I és que Lídia Pujol, que compta originalment amb una vuitena de músics, es va acompanyar dissabte de tan sols tres instruments: guitarra, violoncel i bateria. No és d’estranyar doncs, que dissabte, l’escenari del Monumental se l’hi quedés gran a Lídia Pujol. I és una llàstima, ja que el mateix concert podria haver assolit un òptim ambient intimista en un lloc una mica més petit.

 

Treballant-se el públicLídia Pujol va demostrar dissabte que com a cantant en solitari se les arregla prou bé, però tot i així, va haver de suar per rebre resposta del públic. Els ritmes del seu espectacle no aconseguien fer moure ningú de la cadira i la cantautora va haver de recórrer a d’altres temes totalment fora del programa. És en aquest punt on Lídia Pujol va demostrar la seva peculiaritat més preuada, una versàtil veu que la va dur a interpretar temes que poc tenien a veure amb la resta del concert com ara una peça aflamencada de Maite Martín. Només així va poder finalment posar un toc més càlid a l’ambient i posar-se els assistents a la butxaca. I realment ho va aconseguir. La prova: els dos bisos que va aclamar el públic.