Jordi Merino: “Mataró és l’única ciutat on s’han barrejat còmodament elements catalans i del sud”

Parlem amb un membre de la Comissió de Setmana Santa, després dels dies de processons

Les processons són l’element inconfusible de la Setmana Santa. Perquè any rere any aquesta tradició és pugui seguir realitzant hi ha el treball de les germandats. Cada confraria té les seves processons en les que llueix els seus misteris, però hi ha un esdeveniment, la processó del Divendres Sant, que els reuneix a tots en un únic recorregut. Per poder posar d’acord totes les germandats es va crear una Comissió de Setmana Santa. Nosaltres hem pogut parlar amb Jordi Merino, uns dels seus membres, que ens ha descobert les característiques de la Setmana Santa mataronina.
La processó de Divendres Sant és una desfilada d’unes hores, però segurament porta molta feina…
Des del més d’octubre ens estem reunint a la comissió. Planifiquem les activitats que es fan: unes trenta, que requereixen temps de preparació. Pactem una repartició de la feina. A partir d’aquí ens trobem, mínim, un cop al mes. La resta de l’any, cada entitat treballa pel seu compte.

En què consisteix el model de Setmana Santa de Mataró?
En la barreja d’elements tradicionals catalans: el silenci, la foscor, els armats… L’antítesi, són els elements del sud. La música, les bandes, passos molt recarregats i barrocs, imatges molt expressives i patidores… Mataró és l’única ciutat en què s’han barrejat molt còmodament elements catalans i del sud.

I a què és deu que això només hagi passat aquí?
A què hi va haver un trencament. L’any 69 es van deixar de fer processons. Al començar de nou, al 84, ho va fer gent catalana. I és van sentir molt còmodes treballant amb gent del sud. Van recomençar amb una integració dels dos elements. A més, l’existència d’una comissió de Setmana Santa, que tampoc es dóna a la resta de llocs, facilita la integració.

El fer una única processó amb tots els passos d’una ciutat és gaire comú?
Processons generals n’hi ha, però no surten tots els misteris. Mataró, és la ciutat que té més nombre de confraries de Catalunya, nou. La que ens segueix, Badalona, sis. Un Divendres Sant surten onze passos més els armats. És una cosa que no es dóna en lloc, ni a Andalusia.

És un model que altres ciutats adoptin com a referència?
No. Hi ha una cosa que n’hem parlat molt aquest any. Ens diuen que no sabem vendre la processó. És que mai s’ha venut! Però quan anem fora i expliquem l’experiència, la gent ens enveja moltíssim. Per exemple, el 2002 hi va haver un congrés nacional de germandats a Sevilla, i a la clausura es va posar especial èmfasi en la setmana santa de Mataró… I era curiós, perquè tothom tenia revista, pàgina web… i Mataró res de res.
I teniu pensat fer-ho?
Seria interessant fer-ho de cara a l’any que vé. Tenim idea de començar tota una tasca de difusió.

Però centrant-nos en la gent de la ciutat, creus que es valora la Setmana Santa de Mataró?
Als anys 80, hi havia molts detractors, fins i tot dintre de la pròpia església. No entenien que una cosa gairebé del pas-sat estigués agafant tanta força. Però s’ha demostrat que forma part de la riquesa plural i cultural de la ciutat. Aquestes entitats han arrelat molt a cada barri i tot el tema cultural que hi ha darrera ha fet que cada vegada hi hagi més gent a favor de la processó.

El nombre de membres de cada confraria és enorme. Per la processó de Divendres Sant, quanta gent es mobilitza?
Aquest any vam intentar contar-ho, però va ser impossible. Fa dos anys sí vam fer-ho i vam comptar gairebé 1.500 persones. Es pot dir que és la processó més multitudinària de Catalunya.

Sembla que aquest any hi ha hagut molts més espectadors que en anys anteriors…
Ha estat un èxit de participació, més gent que mai. Es deu a diversos elements. Hi havia ganes de veure una processó. Aquest any ha estat un any que la pluja no ha amenaçat i ha estat bastant “rapideta”. A més, ha vingut gent de fora a veure-ho. Per altra banda, no s’ha trencat la processó en cap moment. Finalment, la participació ha estat molt bé, que és el que es veu de cara enfora, però de cara a dintre hi ha hagut molta harmonia.