Aquesta banda tarragonina de punk en català no promet un directe espectacular. Tampoc cap performance preparada al detall. “Som un grup de quatre persones que gaudeixen damunt l’escenari i que són honestes amb el que fan”, afirma Adrià Bertran, cantant i primera guitarra de Crim.
El grup tocarà per primera vegada a la Sala Clap aquesta nit, amb l’objectiu de donar a conèixer el seu darrer treball. Per ara ja han girat pels Estats Units i per diverses ciutats europees, “una experiència arriscada que ha valgut la pena”.
Quina és la gènesi de Crim?
Vam començar el 2011 com qualsevol banda. El punk rock ha estat un estil que sempre ens ha atret i per això vam tirar per aquí, era inevitable.
En quins grups us heu inspirat?
En molts. Si en dic tres o quatre em quedo curt. El que sí que és cert és que cap de les nostres referències era una banda de punk en català; sabíem que existien però no hi vam parar gaire atenció.
Com us vau donar a conèixer de manera internacional?
Picant pedra. El camí fins aquí ha estat difícil, tot ha suposat un esforç i hem hagut de prescindir de les comoditats d’estar prop de casa i de la confiança que et dona conèixer l’escena i el públic locals. És un risc, però ha valgut la pena. Fins ara destacaria la nostra gira per Europa com a teloners de The Addicts. Ens ho hem passat superbé i poder acompanyar-los ens ha obert moltes portes.
CRIM - 'Hivern etern' ('Pare Nostre que esteu a l'Infern'- 2018)
Quin públic és més agraït?
Com el de casa, cap, això està clar. Per exemple, quan vam estrenar el nostre últim treball, 'Pare nostre que estàs a l'infern', a Barcelona va venir molta gent i la resposta va ser espectacular.
Com veieu l’escena actual de punk en català?
Hem crescut amb un dèficit de bandes que és inherent al mateix punk. Si fos massiu, potser no tindríem una banda d’aquest estil.
Sempre hi ha una connotació de crítica social darrere les vostres lletres?
El punk no és només música; és una actitud que implica ser irreverent i que ha de venir acompanyada d’un missatge que tingui substància. El dia que no tinguem res a denunciar, suposo que el punk deixarà de ser punk. Al final tot és política.
