Aquest és el darrer concert de la gira de ‘Zenit’, disc que descriviu com el punt àlgid de la vostra carrera. Com és aquest nou directe del grup?
És més fresc i contundent que les últimes gires perquè les cançons passen amb agilitat. De fet, els concerts d’aquesta gira duren quasi 2 hores però sovint ens dóna la sensació d’haver tocat poca estona perquè el repertori és dinàmic.
Com s’aconsegueix que el repertori sigui fresc i dinàmic?
És difícil saber guiar el nostre clímax i el de l’espectador conjuntament i crec que ho hem aconseguit de manera fresca i ‘canyera’. Suposo que neix de la combinació de cançons contundents, temes emotius i algunes peces de tota la vida. Així passem per aquest clímax que permet que l’espectador estigui connectat durant tot el concert.
Per què considereu que ‘Zenit’ és la culminació de la vostra carrera artística?
El disc va lligat amb el cicle de la vida. Tots els membres del grup tenim al voltant de 40 anys i, si fem càlculs sobre l’esperança de vida de les persones, ens trobem al punt intermedi, on creiem que podem expressar el màxim del què hem après en aquests 24 anys de carrera artística. Des del meu punt de vista, ens és fàcil posar tota la carn a la graella perquè són molts anys i creiem que hem arribat a un punt de maduració i plenitud de facultats.
D’on ve el títol de ‘Zenit’?
El nom expressa el lloc on hi ha el sol, el centre de la vida i de tot. Per nosaltres va vinculat amb el concepte del disc perquè el zenit és el punt culminant de les coses i el clímax de la nostra carrera artística.
Quina ha estat la rebuda per part del públic del disc?
La resposta sempre és molt positiva. Els altres discs que hem fet eren més introspectius i tranquils i aquest, en canvi, mostra les ganes que tenim de tocar en escenaris grans. Per aquest motiu les cançons desprenen més frescor i positivisme, una sensació de ‘rock and roll’ més animat.
Si aquest és el punt culminant del grup, què vindrà després?
Les preguntes de futur sempre són molt complicades i nosaltres no tenim respostes de futur. Potser és un defecte que tenim els Gossos, però considerem que l’important sempre és el present. De fet, el futur més immediat que ens plantegem és el concert a la Sala Clap del divendres 8. Per sort o per desgràcia no fem les coses pensant en un futur a llarg termini.
Sempre heu funcionat centrats en el dia a dia?
Un problema endèmic de la música en aquest país és que viure de la música és molt complicat. No és una bona opció plantejar-se les coses a llarg termini perquè, sovint, entre disc i disc has de buscar com guanyar-te les garrofes. Per mi és molt fàcil: viu, gaudeix i qui dia passa, anys empeny.
