Com ha estat l'evolució de Mestre d'Aixa?
Des que el grup es va anomenar Mestre d'Aixa, l'estructura sempre ha estat la mateixa, -encara que hi ha hagut diversos canvis de components-, quatre veus: dues de femenines i dues de masculines, acompanyants per guitarra i acordió.
La incorporació de la dona ha estat el vostre distintiu.
Des que aquí es canten havaneres qui ho feia eren els homes i a les tavernes. A mitjan segle XX es comencen a cantar en escenaris. Quan Mestre d'Aixa va néixer va voler aportar un altre aire a les cantades i van començar a cantar a quatre veus, aportant un altre color i musicalitat a les actuacions. Nosaltres creiem que l'havanera cantada amb veus mixtes entren més fàcilment a tots els públics. Però durant molts anys hi ha hagut una certa recança a què les dones cantéssim havaneres. I tot i que originàriament havien estat les dones qui les havien cantat a Cuba, quan aquí es van popularitzar, va ser de la mà dels homes. Nosaltres ja vam néixer amb les veus femenines incorporades i això no sempre ens ha beneficiat.
També incorporeu percussió.
Amb el pas dels anys hem anat incorporant la percussió a les nostres actuacions. Actualment hi incorporem la pandereta, els claves, els egs shekers... Volíem donar-li una sonoritat diferent a l'havanera i més modernitat. Hem de pensar que l'havanera era una cançó de taverna i al principi s’acompanyava picant amb les mans a les taules. Era l'única percussió amb què comptaven.
Les havaneres encara són vigents?
En aquests 30 anys les havaneres han canviat molt. Han passat de ser un cant de taverna a pujar dalt dels escenaris i amb músics més joves. Han evolucionat cap a la introducció de la part musical com a element molt important. I segueixen vigents gràcies, en part, a això. Abans la música era un simple acompanyament a les veus i es feia només amb guitarra. Ara els instruments prenen molt de protagonisme i rellevància. Un bon guitarrista o un bon acordionista marquen la diferència i nosaltres, a Mestre d'Aixa, els tenim!
Quin és el secret per a mantenir-les vives?
Hi ha una combinació entre fer el de sempre i ser diferent. La gent quan va a escoltar una cantada d’havaneres vol sentir les cançons que coneix, les de sempre. Si sempre fos així, no evolucionaria. Hi ha molts compositors que han dedicat la seva vida a compondre havaneres i han donat un aire fresc i diferent a l’havanera. Tot i això no podem deixar de cantar els temes més populars. De fet, fins que deixem de cantar havaneres hem de seguir cantant la 'Bella Lola' i 'El meu avi'. Són les més populars i preferides del públic. I això que hi ha infinitat d'havaneres, molt poc conegudes, que són precioses.
Les havaneres s’associen a un públic molt concret.
És cert, tot i que les havaneres són per a totes les edats. Actualment estan arribant als més joves, només cal veure que hi ha molts grups d’havaneres on els cantants o músics són força joves. Segurament hi ha un prejudici a l'hora d'anar a escoltar havaneres. Tothom ho associa a la gent gran, però la música no té edat. Cal vehicular-la cap a ells i creiem que estem en el bon camí. Nosaltres mateixos quan vam començar teníem entre 15 i 16 anys.
Com ho celebrareu?
Vam fer una gran celebració pels 25 anys i hem pensat que per a aquest aniversari ens sumem a la festa dels 35 anys del Tot Mataró per a celebrar-ho. Serà un dia molt especial per a nosaltres, per una banda perquè cantem a casa i per l'altra perquè hi haurà una sorpresa que ens fa especial il·lusió.
