“Quina parrada que tenen muntada”. Aquesta era l’expressió d’una dona que vorejava la cinquantena al passar dissabte al migdia per davant del Públic. Davant de l’espai cultural de Can Xammar hi havia una trentena de rumberos de sang, ofici o afició cantant i fent “palmes” plegats, algunes de les rumbes més conegudes per tots. Era un colofó simple, rabiosament rumbero, a tot un matí dedicat a la rumba a la ciutat, primer amb tallers a l’Aula de Teatre i després al mateix Públic, amb la inauguració d’una exposició sobre els 20 anys d’Ai Ai Ai, més mataronins que el gegant Robafaves.
El vermut rumbero, entre guitarres i “cajons” va anar agafant ritme i pujant de pulsacions a ben pocs metres d’on neix el carrer de la Palma i hi figura una placa que recorda que hi va néixer Peret. El record al Rei de la Rumba, traspassat enguany, va estar present durant tota la Diada. Diuen que ell va demanar que quan faltés la gent seguís cantant. A Mataró, dissabte passat, li van fer cas. De valent.
