El fenomen Mr Freak Ska ja no és, per sort, cap secret. Aquest alter ego de Jaume Cuadrada convertit en una metralleta de lletres precises sobre versions jamaicanes potser va sorprendre amb ‘Ska casolà’, el seu primer disc, però amb aquest segon treball ha fet tot el que s’esperava d’ell: confirmar que no és flor d’un dia, que ell com a concepte i el grup que composa amb ‘Els Amics del Ciment’ tenen recorregut. El Clap va ser testimoni divendres que hi ha corda per estona. I que el segon disc funciona igual que el primer. I que té claca. Què més es pot demanar?
Amb uns Space Invaders de maneres delicioses com a pròleg, Mr Freak va aparèixer en escena amb el barret i les ulleres galàctiques habituals, que ràpidament va haver de treure’s per la calor que feia a la sala. Qui feia d’home del temps pujant la temperatura era ell mateix, utilitzant artilleria del primer i del segon disc de forma alterna i encenent els ànims amb els millors registres de tots dos treballs. L’humor a vegades esperpèntic, el rodolí trobat i l’univers conceptual de les lletres contrasten amb l’ortodòxia musical marca de la casa. Aires de Trinca amb maneres d’Skatalites. Aquesta és la poció màgica amb la que, qui se l’escolta, hom esdevé a l’instant seguidor irreductible d’aquest druida musical nostrat.
