Només hi ha dos tipus de música, la que t’agrada i la que no t’agrada. Amb aquest eslògan, que ja té uns quants mesos de vigència, va arribar un dia que els mataronins que organitzen el Cruïlla BCN van voler acabar amb la cançoneta de l’enfadós que els perseguia. Des de fa una dècada, quan encara organitzaven la cosa aquí a Mataró i fins aquesta mateixa edició del festival, al Cruïlla li ha anat l’orfandat estilística, el no casar-se amb res ni ningú, les dosis justes de les coses remotes, el “una mica de tot i molt de res” que han convertit en bandera. Durant temps se’ls va intentar etiquetar amb la mateixa insistència amb què ells col·leccionaven estils i engreixaven la bola. De fet, però, la bola l’engreixa la gent que és la que ha acabat donant la raó als que durant temps se’ls van dir que no anaven enlloc sense un patró fix. Només hi ha dos tipus de música, la que t’agrada i la que no t’agrada.
La música que sona al Cruïlla agrada, per pura estadística. Si s’agafa un ventall ampli entre la cançó d’autor i el folk anglosaxó fins a l’univers jamaicà, si s’arrela al Carib, es passa per Àfrica, es busquen tots els racons del pop i no es fa l’orni amb l’electrònica, és fàcil que s’acabi tocant la fibra sensible de la major part d’inquietuds musicals vigents. Amb aquestes premisses s’ha celebrat aquest Cruïlla, més dispers en estils que mai, més discontinu i alhora més celebrat. 42.000 persones! És molta gent congregada per sentir la música que agrada. Perquè la música al Cruïlla es fa escoltar i acaba agradant. Del Cruïlla en surts melòman de mena.
De Damon Albarn a Calle 13
Una de les estampes precioses dels festivals que es fan al Fòrum és el capvespre, el joc de llums i música. Després d’obrir boca per als més impacients amb domini dels ritmes més càndids, la posta de sol de divendres va tenir en Damon Albarn el seu amo i senyor. Albarn ha centrat l’actuació en les cançons del seu nou disc, en general de to reposat i amb algunes peces més intenses tot i regalar alguna cançó de Blur i Gorillaz, molt celebrades. El cantant va permetre que la foscor s’imposés també estilísticament en una nit que es bifurcava després amb Txarango com a quota festiva local i Vetusta Morla per una banda i Tinariwen per l’altra. On va confluir pràcticament tothom va ser, a l’escenari gros, amb Calle 13. Els de Puerto Rico eren repetidors però van oferir un xou integralment rítmic, carregat de contingut, amortitzant la seva discografia i descarregant el nou disc, Multiviral, entre ràfegues espectaculars. Un dels concerts més càlids de la història del Cruïlla. Violadores del Verso primer i Several Future després esllenegaven una gran primera nit.
Macklemore posa el xou
La tarda, el vespre i la nit del dissabte de Cruïlla tenien una casuística clara que desembocava en l’artista que havia atret més milers de persones ad hoc. El tal és un raper Macklemore i un productor, Ryan Lewis que han fet un matrimoni d’èxit en l’àmbit de la mercadotècnia musical, un xou escènic de gran alçada i tres cançons quasi estupefaents. I res més. La veritat és que el concert va notar en excés la diferència entre aquells temes interioritzats com himnes festius –va repetir Can’t hold us, fent tremolar tot el recinte– i la resta. Tot i així va ser el concert més histriònic i histèric de la jornada. Tot un contrast amb el to de companyonia que despertava John Butler primer o Jack Johnson després. Aquest darrer, com surfejant, va dur la marea de la nit endavant, desembocant després en un xou balcànic d’un incontrolable Emir Kusturica o la sessió espectacularment amena de The Selecter, a l’escenari més allunyat dels principals.
Diumenge, la propina del Cruïlla esdevenia una festa absoluta de la mà d’una Zaz que podria haver obert la porta a què aquest tercer dia hagi arribat per quedar-se. La francesa va justificar l’avinentesa amb un concert vehement que va referendar el que molts que ja l’havien vist insistien a categoritzar: que en directe és una pura delícia. Ara això ja no és cap secret i milers de persones van militar, per tercer dia, en la música que agrada. Un senyor Cruïlla.
