La banda a l'escenari i el cantant amb un tambor. Sense dir res, comença a marcar un ritme al qual s'afegeixen la bateria i la resta d'instruments. Així començava el concert de Flanagan, un espectacle que va servir per a presentar el seu primer disc d'estudi, “Algún Valiente” a la sala Clap. Era un inici que prometia i els mataronins no van fallar. Van oferir bon so, lletres treballades i el directe al qual tenen acostumat el seu púlic. Energia i compromís amb la sala, que va respondre amb la mateixa intensitat.
De fet, la festa de Flanagan se celebrava tant a dalt com a baix de l'escenari. No van faltar el confeti ni els globus de colors per part del públic. A l'escenari, entre cançó i cançó hi havia canvis d'americanes, ulleres de sol i complements que feien encara més amè el concert.
“Algún Valiente” és un disc personal, íntim i alhora molt treballat. El primer disc d'estudi va formar gran part del repertori, que es va completar amb cançons del disc autoeditat “Que te vaya bien”.
La Sala Clap va viure un concert proper, directe i sense embuts. Va quedar clar que els mataronins mantenen l'esperit amb el qual van néixer el 2006, però no deixen d'explorar nous ritmes i nous sons en el seu camí particular.
