Sota el títol "La cançó necessària" Miquel Pujadó i Genís Mayola van actuar diumenge a l'Espai Cultural El Públic. El recital, programat dins el Cicle de Músiques Tranquil·les, va oferir un tast de melodies relaxades i poètiques, amb poesia i guitarres gairebé nues.
Mayola va obrir el concert. El músic mataroní es va acompanyar del barceloní Pepe Camacho a la guitarra melòdica. Els versos del poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol van servir per algunes versions musicades de Mayola, com Metamorfosis o Salveu-me els ulls. Una altra bona adaptació va ser "Senyor", del malaguanyat Ovidi Montllor.
El cantautor de Terrassa Miquel Pujadó va representar la segona part de la vetllada. Amb la defensa de la paraula com a "única pàtria possible", Pujadó va viatjar pels temes propis com el divertit "Dins del ventre dels estats". Hi va haver temps per cantar a Brassens, autèntic homenatjat de la nit. L'egarenc ha traduït 54 cançons del francès que ha recollit en tres discs, el darrer d'ells "Brassens, llum i ombra". Per acabar Pujadó va interpretar el seu tema inèdit "Rudiments d'anatomia".
La cançó, entesa d'una forma romàntica, amb camisa fosca, guitarra clàssica i poesia rebel, continua funcionant. Tant de bo per molts anys continuïn en peu aquests franctiradors musicals, que fan de les seves cançons "un cant de lluita contra el poder dels que ho tenen tot" citant el poeta Paul Eluard.
