Com sorgeix Gose i com definiríeu la vostra música?
Gose sorgeix quan coincideixes amb una trikitilari en un concert de Prodigy o amb algú que li agraden les maquinetes en una romeria d’un matí, una cosa molt poc habitual però que va passar, així que calia ajuntar-ho tot i veure què passava. A Ritxi Aizpuru que llavors era responsable d’Oihuka li va agradar i ens va animar a treure més cançons per editar-nos un disc. I ja portem 5 discos editats, sense adonar-nos, com el qui no vol la cosa.
Sou modernitzadors de la música basca?
No crec que siguem més moderns que ningú, ni heretges, ni res d’això. Simplement hem consensuat idees, ens hem entès i ens agrada el resultat... Com al que se li va acudir un dia barrejar el vi amb la coca-cola, ho va provar i li va agradar. Sense més.
Concert o sessió de dissabte a la nit?
No sabem què és una sessió, nosaltres som tres personetes damunt de l’escenari, que toquem les nostres cançons, amb els nostres instruments, el nostre muntatge, fins i tot suem... el que els roquers en diuen concert però molt més bonic per a la vista. Si algú té dubtes, li diria que vingui al Clap dissabte, que és gratis! I si s’avorreixen que marxin a casa, ja veuràs com al final del concert ens demanaran un bis, tot i que mai n’hem fet, ni mai el farem. Però el demanen!
Pels que no entenen el basc, de què parleu a les lletres?
Com ens van dir en un concert a Sevilla, “no tinc ni idea del que estan dient vostès, però estic segur que són veritats com a punys”, doncs això. El que vulgui aprofundir més en les nostres lletres, en el llibret dels nostres Cds les té traduïdes. Ens agrada reivindicar el format físic, cuidar les portades, el disseny del llibret, llegir les lletres en diversos idiomes, etc... Li donem molta importància a la part visual tant en els concerts com en els discos. A més de sentir la música, poder veure-ho, tocar-ho, fer-ho olor... És el que es perd el que descarrega cançons, una pena.
Com veieu l’electrònica en l’àmbit estatal?
A uns els anirà bé i a uns altres malament, com sempre, i els punxadiscos en èpoques de crisi sempre són més fàcils, encara que creativament aportin més aviat poc. A nosaltres ens agraden els grups de techno, de música electrònica o del que sigui, però grups, és a dir dues persones o més tocant instruments. Per dir noms et diria Kraftwerk, Depeche Mode, Prodigy, KMFDM, Crystal Method, Fangoria, Spam, Chico y Chica, Aviador Dro, Rinocerose.
Algú que dubti “no sé si m’agradarà” i no sap si venir. Què li diries?
Si venen pensant que no els agradarà, segur que no els agrada. A la música és molt millor apropar-se sense prejudicis ja que de vegades t’endús unes sorpreses molt agradables, que mai haguessis cregut que t’’agradarien i sorpresa! Pensant que segur que no ens agradaria la coca-cola barrejada amb el vi ens haguéssim perdut el Calimotxo! En valor que en moments com aquests els puguis arrencar una rialla..
