Santa Maria homenatja al creador de la Missa de Les Santes

Un dels actes estrella del Mil·lenari reuneix un estol de mataronins per recordar Mossèn Blanch

Qui va ser Mossèn Blanch hauria de ser una de les tres primeres preguntes en un imaginari test de “mataronietat”. No perquè sigui de calaix, un personatge cèlebre, algú qui tothom coneix, més aviat per el contrari, perquè va ser el creador d’una de les joies de la corona de la cultura mataronina, la ‘Missa de Les Santes’ entre altres peces musicals. Algunes d’elles sonaran en gran versió i format aquest dissabte a la Basílica de Santa Maria. Sí, es tracta d’un altre acte del Mil·lenari però no un concert més: és una cita especial, un dels plats forts i (potser) el concert amb més càrrega mataronina, i no només per l’homenatjat.Primeres espasesEl concert d’homenatge a Mossèn Blanch reunirà o conjuminarà diferents de les ‘primeres espases’ històriques que té la música de la capital del Maresme. Per començar, el propi homenatjat i els altres dos compositors dels que es tocarà alguna peça. L’obra de Blanch ocuparà gran part del repertori però també hi haurà una peça de Joaquim Cassadó –històric compositor català, també “nostre”– i una propina gens menyspreable d’un incipient creador com és Xandri Calsapeu. A més s’obrirà la vetllada amb una versió del clàssic ‘Stella Splendens’ que va signar Joan Fargas i Heras, músic mataroní de la primera meitat de segle. Fins aquí els compositors però la direcció i la interpretació també tenen ac­cent mataroní.Josep Fadó, marca de qualitatPer segona ocasió en poc temps el públic de Mataró podrà gaudir de la presència del tenor de carrera internacional Josep Fadó. Ell serà la punta de llança dels solistes que acompanyaran l’Orquestra Arquitectura i el Cor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com acaba aquesta coral, aquesta orquestra i al costat del reconegut Fadó i d’altres grans solistes com Begoña Navarro, Carlota Miró i Josep Jarque? Doncs amb gràcies a l’artífex d’aquest homenatge, el director mataroní Lluís Carné. Carné és el director i alma màter de l’Orquestra Arquitectura i la Coral de la Universitat Politècnica i a ells va trametre una cura especial per l’obra de Mossèn Blanch. Carné és un dels quatre directors de la terna que es reparteix any rere any la direcció de la Missa de Glòria que cada 27 de juliol s’interpreta a Santa Maria en honor a les patrones.Mossèn Blanch, poc interpretatMés enllà de la Missa de Les Santes, l’obra de Mossèn Blanch s’ha interpretat poquíssim i ara, en el 125è aniversari de la seva mort, se’n recuperarà bona part per aquesta ocasió especial. El darrer cop que passatges com el ‘Miserere’, l’Absolta’ o el ‘Tu es Petrus’ es van interpretar va ser, precisament, quan fa 25 anys se’n celebraven 100 de la mort de Mossèn Blanch. Ha estat doncs un quart de segle sense sentir unes músiques que de la mà de Carné s’han posat al dia per adaptar-les al format amb què es podran sentir –l’entrada és lliure– aquest dissab­te a la Basílica. Serà una de les cites més esperades dels actes del Mil·lenari tot i que, per plat fort, el que ve d’aquí a una setmana, el dia 5: l’Escolania de Montserrat.“Els altres” tresNo sols de Mossèn Blanch s’ali­mentarà el programa d’aquest concert de demà dissabte. De fet s’obrirà amb la marxa festival ‘Stella Splendens’ en la versió que va fer Joan Fargas i Heras, músic mataroní d’inicis del segle XX. Les altres aportacions a la vet­llada vindran del conegut Joaquim Cassadó, de la que s’ha recuperat la part instrumental de l’obra titulada ‘Himne al primer ferrocarril que creuà terres hispàniques’ dedicat al primer tren Barcelona-Mataró, una peça musical que es donava per perduda i s’ha pogut recuperar. Acabarà el concert l’obra de Xandri Montasell ‘Furrowing the Oceans towards a New World’ escrita expressament per l’Orquestra Arquitectura i la Coral de la UPC.

Partitures recuperadesLes partitures de Mossèn Blanch que Lluís Carné va retrobar per a la cita de demà dissabte, estaven mig perdudes des de fa temps. Fa 25 anys, en la commemoració del centenari de la mort de Manuel Blanch i Puig, l’Orfeó Mataroní, el Cor Madrigalista i els Pueri Cantors de Mataró es van unir sota la batuta de Jordi Valls, per interpretar dues de les obres del programa de demà: ‘l’Absolta’ i el ‘Miserere’. Des de llavors res. Ara, la Coral Arquitectura i l’Orquestra de la Universitat Politècnica de Catalunya fan conèixer novament aquestes músiques, després d’una revisió acurada de les partitures que es conserven al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Una revisió que els propis organitzadors reconeixen “No ha estat una revisió historicista; tampoc no preteníem això, sinó que, tot respectant al màxim el material conservat, l’hem adaptat a les característiques d’ambdues formacions musicals. De fet, a l’Arxiu hi ha també diverses versions d’aquestes obres i, en el cas concret del Miserere, no se’n conserva ni l’original autògraf”.

Sigui com sigui, demà dissabte a dos quarts de deu de la nit hi ha cita important a Santa Maria. Mossèn Blanch sonarà 125 anys després i Mataró se l’escoltarà a mode d’homenatge.