Mishima és grup de cultes i això pot voler dir dues coses. L’una, que rebenti estadis i se’ls segueixi en massa allà on van. Tampoc seria el cas. L’altre que sigui cosa de minories, desfermades però minories, és més això. Mishima és un grup de culte i ho va demostrar a Privat, sens dubte la sala més selecte pel que fa als directes que hi ha a la ciutat. Per tant, en un ambient propici, amb les cadires del “pati” plenes amb una cinquantena de persones i carregats de la pròpia manera de fer, Mishima, va oferir el que s’esperava d’ells. Una vetllada íntima i tranquil·la, de pop relaxat i dormilega. Els Mishima de sempre Tampoc és descobrir res a ningú. Mishima no enganya i sota l’etiqueta de pop melòdic hi ha un so tirant a insuls, on les lletres cobren la importància que, a vegades, la saturació restant d’un pop tan bàsic, deixa de banda. I Mishima va cobrir així l’expedient agradant amb aquesta música tan profunda com simple a la parròquia de fidels que els havia anat a veure. Potser eren menys, però, que el darrer cop que Mishima havia vingut. En tot cas el concert va ser propi del grup i la seva carrera d’independència real, personalitat forta i una manera de ser i de fer música molt i molt especial. Mishima demostra ser grup de culte a Privat
En un concert intimista amb una cinquantena de persones
Mishima és grup de cultes i això pot voler dir dues coses. L’una, que rebenti estadis i se’ls segueixi en massa allà on van. Tampoc seria el cas. L’altre que sigui cosa de minories, desfermades però minories, és més això. Mishima és un grup de culte i ho va demostrar a Privat, sens dubte la sala més selecte pel que fa als directes que hi ha a la ciutat. Per tant, en un ambient propici, amb les cadires del “pati” plenes amb una cinquantena de persones i carregats de la pròpia manera de fer, Mishima, va oferir el que s’esperava d’ells. Una vetllada íntima i tranquil·la, de pop relaxat i dormilega. Els Mishima de sempre Tampoc és descobrir res a ningú. Mishima no enganya i sota l’etiqueta de pop melòdic hi ha un so tirant a insuls, on les lletres cobren la importància que, a vegades, la saturació restant d’un pop tan bàsic, deixa de banda. I Mishima va cobrir així l’expedient agradant amb aquesta música tan profunda com simple a la parròquia de fidels que els havia anat a veure. Potser eren menys, però, que el darrer cop que Mishima havia vingut. En tot cas el concert va ser propi del grup i la seva carrera d’independència real, personalitat forta i una manera de ser i de fer música molt i molt especial. 
