L’esperada estrena de la sèrie mataronina “El Carrer de Casa" va omplir aquest dissabte el teatre Monumental, que va acollir amb entusiasme aquesta proposta audiovisual. Produïda pels joves Joan Salicrú i Eloi Aymerich, i dirigida per Elisa Rebull i Jordi Aliberas en aspectes de fotografia, va aconseguir un increïble poder de convocatòria, que per sí sol ja significava un èxit.
L’acte, però, no es va limitar a projectar en primícia el capítol de la sèrie, sinó que va anar més enllà. Primer es va fer referència a l’anterior sèrie produïda a la nostra ciutat l’any 93, “De cap per avall”, que per mitjà de Mia Castellví, un dels seus actors, va donar la particular “alternativa” a la sèrie nouvinguda. Després d’un petit sketch entre els protagonistes d’ambdues sèries, es va poder sentir la sintonia del serial "Al carrer de casa", obra de Jaume Nebot, i un treballat documental per introduir els espectadors i narrar el procés de realització.
L’acte es va tancar amb els discursos institucionals de l’alcalde de la ciutat, el Sr. Manuel Mas, el director de Televisió de Mataró, el de la Unió de Botiguers i un portaveu de la Caixa Laietana. Aquests han estat, precisament els principals col.laboradors que han permès finançar aquest projecte.
DES DE LA PLATEA // Cugat Comas
El Teatre Monumental presentava el passat dissabte un aspecte esplèndid, ple fins la bandera per contemplar el resultat de dos anys d’esforços, per veure la presentació d‘El Carrer de Casa. Els afortunats que vam ser-hi (les entrades anaven cotitzades), vam poder veure un gran grup humà que va treballar l’estiu passat de sol a sol per poder assolir la glòria que suposa aparèixer als televisors de tot el maresme, els dimecres, després de l'informatiu. Vam poder veure com el bon rotllo i el treball en equip havien estat les pautes establertes durant el rodatge, i vam poder apreciar, en un emotiu making off, tot el que havia portat de si el rodatge.
En calent, just després de la gala, tothom coincidia en el gran encert, en la gran qualitat i en el gran mèrit de la telenovel·la, tot eren elogis cap a l’equip que des de l’escenari del monumental havia rebut una d’aquelles ovacions de plaça de toros. Fent una valoració més en fred, és d’elogiar la capacitat de convocatòria de l’equip de la sèrie. Destacaríem també, la gran qualitat del producte final. Els que érem el dissabte allà, la corporació municipal en ple i els poders fàctics de la ciutat inclosos, vam poder veure com neixia una nova saga de joves, amb empenta, que eren necessaris en el panorama mataroní, on fan falta col·lectius, i que la gent es mogui. No ens podem quedar aquí, podem demanar a l’equip que encapçalen Aymerich i Salicru més empenta, més sèries, més vida a la ciutat.
Moltes gràcies per enriquir la cultura local, però com a bons mataronins que som, us proclamem: no n’hi ha prou!
Redacció // Freqüència Iluro
