Encara molta feina per fer

‘Assortits de l’Aula’ a l’Arcàdia

Sembla que el minúscul escenari del cafè cultural del carrer d’en Pujol és com un niu d’afabilitat que sempre converteix en entranyable tot allò que s’hi fa. Però no. Sempre, sempre, no. Perquè aquest encanteri positiu de l’Arcàdia no va funcionar dimecres de la setmana passada en la presentació dels quarts ‘Assortits de l’Aula’ de la temporada. Era el torn dels alumnes de primer nivell, dirigits per Pilar Pla, que van patir les contrarietats d’un local inusualment buit i dels sorolls que venien de la sala del costat. Un i altre factor es van convertir en destorbs importants per a la correcta execució d’un exercici de text i de veu, plantejat per la directora d’una manera volgudament senzilla, que consistia en el recitat de fragments de ‘El canvi’, de Miquel Bauçà. Aquesta és una obra interessant, no pas fàcil, en què el narrador i poeta de Felanitx va recollir l’any 1998, com si fos una mena de diccionari, un llarg repertori d’aforismes, relats curts i trossos de prosa poètica o assagística per compondre una peculiar narració sobre la condició humana i les seves circumstàncies quotidianes.

Bona elecció, resultat a millorarPilar Pla n’escull una petita tria, ben feta, i planteja una pràctica elemental perquè els seus catorze alumnes intervinguin de manera successiva, dient-ne retalls aleatòriament ordenats, quasi sense interaccionar. És una proposta didàctica d’intel·ligibilitat i elocució, de gran netedat, que malgrat això no aconsegueix del tot el seu objectiu. Sigui per la fredor i les adversitats ambientals del local, sigui perquè la cosa encara està molt verda, dimecres passat els textos no van poder arribar prou bé. Ni la dicció ni el ritme van ser adequats, ni van expressar una percepció plena del seu contingut. Això, que no vol dir pas desmerèixer el treball fet fins ara pels nois i noies de primer nivell, sí que denota que queda molta feina per polir de cara al taller de final de curs. I de ganes no els en falten.