Aquell invent que ha estat el primer Festival de Músiques Tranquil·les va tancar-se el passat divendres dia 7 amb el concert de Pedro Javier González al Foment. Que es tracta d’un guitarrista sublim era quelcom que se sabia però corroborar-ho sempre és un experiència grata. El català passaria per ser un dels molts bons guitarristes que hi ha al sud si hagués nascut a Andalusia però, havent nascut a Catalunya, pot dir-se que es tracta d’un dels tres millors guitarres flamenques d’aquest país. El seu recital va oferir paratges molt ben traçats en què el flamenc d’arrel, el de guitarra i caixa, trobava fonts en les que fusionar-se en els ritmes de traça brasilera, el jazz fosc o el rock més primitiu. La barreja va resultar deliciosa.
Com ha estat una constant en els concerts del “Músiques Tranquil·les”, el concert va allargar-se pel darrera en quant el duende i la inspiració prenien lloc al guió preestablert. Com ha estat habitual en aquest festival un centenar llarg de persones va ser el registre de gent que va anar al Foment i com també ha estat el pa de cada dia d’aquesta iniciativa de la Casa de la Música, queda la sensació que el Festival ha arribat per quedar-se. I és que com va passar l’estiu passat amb el Cruïlla de Cultures, aquesta edició del Festival de Músiques Tranquil·les s’ha anat consolidant amb cada concert, ha anat calant i prenent força, del del concert inicial amb un Clap a rebentar fins a un Foment amb el grandiós Perdo Javier González. Si les propostes són bones, s’han de quedar. Ens haurem de retrobar, doncs, amb aquest Músiques Tranquil·les.
