El rock heavy va tornar al Clap de la mà d’un dels segells que millor tracten i més alt estan deixant el nom de Catalunya en aquest estil. Sargon és una d’aquelles bandes que sense bombo mediàtic, sense grans promocions i sense potent producció al darrera han aconseguit fer-se un nom, entre els seus s’entén. La seva proposta pot recordar les bandes mítiques del heavy però li donen un toc personal amb la profunditat de la proposta, bivariant entre les peces més melòdiques i la tralla guitarrera que més esvalota la seva gent. La banda va ser capaç de congregar més de dues-centes persones que van viure intensament el concert. La proximitat amb Granollers, bressol de la banda, va ajudar al bon ambient.
Dins la potent proposta heavy va destacar també els matisos que es podien trobar. Amb una constant de domini de guitarres, ben rascades i amb melodies molt ben traçades, interès va centrar-se en les piruetes vocals del cantant que a estones refilaven de forma similar a la música raï, mentre que en altres es tornava més agre i ronca com els mites heavy en els que s’emmiralla la proposta. Amena i completa, la proposta de Sargon anava dirigida al seu propi públic i a aquest va entusiasmar, fent créixer doncs aquesta fama “no oficial” que té el grup.
