Macaco no és el que era i això té dos vessants. El grup mestís de Dani Carbonell va tornar a escollir Mataró per presentar disc i vist el que dóna de si aquest Ingravitto les valoracions que es poden fer també són ambivalents. Per una banda, la “marca Macaco” s’ha consolidat en un so –de gran ascendent raper– i una manera d’interpretar característica, ha adquirit profunditat i guanyat matís. Es podria discutir si la progressió del grup no està estancada, tocaria fer la dissertació de com valorar un pas tímid endavant, si com una millora o un frau a la millora esperada.
En aquest sentit el canvi amb Ingravitto sembla clar i es perfumen les bones formes d’”Entre raíces y antenas”. Però també serveix, aquests Macaco per continuar enyorant, almenys els nostàlgics, aquell grup de Sandro, Bedoya o Fucks. El Mono loco hi és, però el grup ja no sembla ni tan explosiu ni tan irreverent com abans. Em plauria equivocar-me.
Canvis amb diferents resultats
Els canvis musicals del nou disc fan virar el grup, en alguns temes cap a una vessant perillosa. “Sideral” és pur pop i Macaco no s’hi troba a gust, sona artificial. Són memorables en canvi temes com “Brasil 3000” o “Con la mano levantá” –base electrònica amb ritme batucada, sabor brasiler... estil inconfusible de Macaco – que promet convertir-se en nou sacsejador de masses, tasca en la que no falla l’antiga Inkomunikao. Carbonell al Clap, i a diferència de la seva darrera visita, no va obviar el passat que no l’ha canviat però sí l’ha dut on és. I va tirar de cançons del disc “Rumbo Submarino” i fins i tot de la cèlebre “Gacho el Peleón” del primer disc per satisfer les prop de 500 persones que omplien la sala.
El moment més màgic de les actuacions de Macaco sempre és i serà “Delaveraboom” amb la genial interpretació física del Mono Loco i els seus. No va fallar, com tampoc la presentació visual en global que continua ben cuidada, marca de la casa de Dani Carbonell. En el demés Macaco és el de sempre. Un gran grup per una gran festa, tot i que potser estancat. Ja voldrien molts, però, estancar-se on ho ha fet aquests. A un pas de la pica mestissa. Bravo!
Notícia relacionada:
Entrevista a Macaco: ‘Sempre estaré fent aquesta vida de circ’
