Poca gent i mal ritme: no va ser una bona nit. La presentació del segell discogràfic Supakanja Records que a patir d’ara ha de ser referència a l’escena rapera de la capital catalana va ser si més no deslluïda. La vuitantena de persones que hi havia de públic no van entrar en calor en cap moment i això va passar com a conseqüència d’una suma de factors adversos. El ritme d’un concert que havia de comptar amb diversos MCs, i amb una dinàmica que permetés copsar la potència del nou projecte va resultar infernal. A més, un seguit d’errades tècniques i d’altres problemes van allargar moltíssim la cosa assolint sols el resultat esperat amb la darrera actuació, la d’El Payo Malo, estrella del nou projecte.
El de Terrassa va ser l’únic que fent gala de la seva qualitat i fama – i per què no dir-ho? del fet que les portes del local ja fossin obertes- per arrencar una mica el públic. Abans, tot i una paulatina millora, cap de les actuacions van tenir el feeling exigible i el primer pas endavant de Supakanja va ser una mica en fals. Les propostes eren defensables però ni el planteig de la nit ni el seu desenvolupament va ajudar gaire. Barna Basstars, per exemple, van sonar bé i interessant, però van avorrir solemnement. A pesar d’aquest fet, cal quedar-ser amb el final d’El Payo i amb el bon camí que, és d’esperar, tingui a partir d’ara aquest segell discogràfic.
