Agredolç conte de fades sobre les princeses de carrer

Princesas. Fernando León de Aranoa. Espanya. 2005.

L’argument: Princesas narra l’amistat entre dues dones, Caye i Zulema, que exerceixen la prostitució en la marginalitat de la perifèria d’una gran ciutat. De la rivalitat entre prostitutes autòctones i immigrants, neix la complicitat entre aquestes dues princeses que compartiran la nostàlgia que els produeix viure lluny del seu regne.

L’anècdota: Micaela Nevárez és la jove actriu procedent de Puerto Rico que dóna vida al personatge de Zulema. Fernando León la va trobar a través de Javier Bardem i va ser el propi actor el que va entrevistar Micaela. Junts van interpretar una seqüència a mode de prova, que finalment va ser decisiva per a l’elecció de l’actriu.

Diagnòstic: Princesas s’endinsa en l’amistat que uneix dues dones que exerceixen la prostitució. Lluny de convertir el film en un discurs sobre la necessitat de regularitzar aquesta professió, el director s’apropa a la vida personal de Caye i Zulema i ens mostra, a través d’una mescla de lirisme i quotidianitat, els racons més íntims de les protagonistes: les seves esperances, els seus somnis, les seves frustracions i la seva lluita diària. La pel·lícula parteix d’un exel·lent guió de Fernando León, que demostra el seu talent a l’hora de definir els personatges, de fer bons diàlegs i de trobar l’equilibri entre el dramatisme i el bon humor en històries plenes de duresa.

Efectes Secundaris: Adient per apropar-se sense prejudicis a la realitat ficcionada de les treballadores del sexe.