Malgrat polèmiques amb l’aigua i el dubte inicial sobre la possible suspensió de la ruixada per la sequera, la Nit Boja va arribar i va comptar amb tots els elements tradicionals i que la fan tant especial: el foc, l’aigua i sobretot les ganes de passar-s’ho bé de la gent.
Poc abans de dos quarts de dotze de la nit del 25, tot estava preparat per què comences el desvetllament bellugós. I així va ser, tocats els dos quarts la Riera de gom a gom va ballar al ritme del bequetero. Els crits de un, dos, tres.... i quinze! van ressonar per Mataró i van fer que la ciutat saltés a un mateix temps fent trontollar la Riera. Ni el fet que la Nit Boja coincidís en dilluns va poder restar protagonisme a una vetllada que juntament amb els focs ja ha esdevingut la més multitudinària de les festes i la més esperada pels joves.
La música celta de Dealan a la convidada
En Robafaves i la seva família al capdavant van guiar a la multitud cap a la Plaça Santa Anna, on tothom va poder recuperar forces amb les galetes i el vi de la convidada. El grup mataroní Dealan va ser l’encarregat de posar la música, i amb els seus ritmes celtes no van decepcionar a ningú, sinó tot el contrari, van fer ballar i saltar a tots els assistents abans de donar pas a la pujada.
Un cop repetida l’operació de seguir els gegants a ritme de bequetero, aquest cop en sentit contrari, cap a la plaça de l’Ajuntament, va arribar el torn que el foc esdevingués el protagonista de la nit. L’escapada a negra nit va comptar aquest any amb unes diableses que celebraven els seus vint anys, i que van rebre la visita dels Diables de les Corts i els Diables de Reus, així com de la Colla també mataronina del Basilisc, el Drac de Manresa i el Drac Badalot de l’Arboç. La momerota, la momeroteta i el drac també van llençar les seves espurnes en la nit gran de les figures de foc de la ciutat. El recorregut va acabar a la plaça de l’Ajuntament, amb una gran apoteosis de foc cremava als assistents de totes bandes, des de els diables que encara voltaven per la plaça com la pirotècnia que s’havia preparat i queia com des del cel.
Una traca de focs artificials va posar punt i final a l’escapada, però encara quedava molta nit per devant, i la pujada tabalada va guiar a la gent fins al parc on tots aquells temerosos al foc ja feia estona que s’hi havien instal·lat esperant la protagonista femenina de la nit: l’aigua.
L’aigua de la piscina no altera la ruixada
L’esperada ruixada es va fer, utilitzant l’aigua de la piscina com s’havia anunciat i demostrant que aquesta va ser una solució encertada. Tothom va poder saltar i ballar al ritme de l’orquestra Girasol que cada any visita la ciutat la nit del 25 mentre es remullaven i oblidaven la calor patida al correfoc.
Seguint la música i amb el crit de “samarretes amunt!” la festa es va allargar fins sortit el sol i deixant enrera una de les nits més esperades de l’any per molts mataronins.
