Els mataronins We Are Not Heroes són una banda de rock amb influències funk, punk i blues. Al ritme de les seves guitarres, i amb un estil directe i personal, els artistes comparteixen a través de la música missatges de càrrega social, preguntes existencials, sentiments i valors. Creada el 2014 per quatre mataronins, Rubén Bravo (veu i guitarra), Ramón Rodríguez (guitarra i cors), Arnau Ruiz (baix i cors) i Gerard Mataró (bateria), la banda era l'encarregada de tancar la nit el dia 27, però el seu concert ha quedat anul·lat per la previsió de pluja. El 2018 va veure la llum el seu primer EP, però la cosa no acaba aquí. Tenen nous projectes entre mans i prometen notícies aviat a les seves xarxes socials!
Com va sorgir el grup?
Va néixer una mica com un experiment. Ens coneixíem de coses diverses, principalment de l'Escola de Música de Mataró. En Rubén volia fer una banda amb en Gerard i en Ramón, i jo em vaig afegir perquè no tenien baixista. Érem amics i li vaig dir que ho podíem provar. Vam començar a tocar i de seguida vam veure que teníem molt bona química.
Aleshores vau començar a organitzar concerts?
Sí, havíem tocat algun tema en alguna jam session, i a finals del mateix estiu del 2014 vam fer un concert al bar Els Aires, al polígon, que van tancar. Ens va sorgir només dos mesos després de formar el grup i vam tocar tots els temes que havíem preparat als assajos. Ens va sorprendre perquè no només teníem covers, sinó també alguns temes propis. I la veritat és que va anar molt bé, vam tenir molt bona rebuda.
Què té de diferent We Are Not Heroes d'altres grups de rock?
Primer de tot, ens diferencia una estètica friqui. En Rubén, que és el cantant, també dibuixa, i aquí tenim un punt fort per tenir il·lustracions per als cartells. I en general l'estètica del grup té un punt una mica còmic. Quant a música, és molt difícil diferenciar-te de la resta de grups, però almenys el que intentem fer és que els temes diguin alguna cosa que realment pensem, expressar-nos a través de les cançons. I crec que ho aconseguim bastant. Els concerts tenen el rotllo de crítica social, però també hi afegim un punt de conya, a la vegada que diem coses que nosaltres considerem profundes.
Dieu que voleu "deixar empremta". Enteneu la música com una eina social?
Al final, l'art és per expressar-se. Tampoc anem de "veu del poble", però tenim unes inquietuds i en parlem. Fins ara gairebé tot el que hem compost ha estat més de crítica social, però potser en el futur parlem d'altres temes.
En quin moment un trobeu?
El setembre passat ja vam treure el primer EP, i ara estem pensant en el següent. Seguim component i també preparant directes, sempre anem alhora. Encara no sabem dates però seguirem traient temes o EPs. Encara no ho podem dir, però hi haurà més música de WANH a les xarxes, això és un fet. I no trigarà gaire.
Per què aquest nom?
Això és més ximple del que podria semblar [riu]. En Rubén estava un dia apuntant coses a la llibreta, perquè sempre està dibuixant i fent coses de còmics. I va agafar la sonoritat de les paraules "one, two, three", en anglès, i va escriure-ho de manera diferent, intentant donar a les sigles un altre significat. Al final, WANH, les sigles de We Are Not Heroes, sonen igual que es pronuncia el número u en anglès. I a partir de les sigles va pensar el nom. És una ximpleria molt gran, però el nom ve d'aquí. Ens el va dir un dia i vam pensar: "Això sona a nom de banda". I ens vam apropiar la idea.
Què significa per a quatre nois de Mataró tocar a Les Santes, la Festa Major de la vostra ciutat?
És més que un honor. És el millor que podem fer a Mataró i és el concert més important que hem tingut fins ara. No només perquè hi hagi molta més gent, sinó perquè per a nosaltres té un valor personal. Hem aconseguit tocar allà on sempre de petits hem anat a veure concerts, a les festes de la nostra ciutat. És molt especial per als quatre.