Si fa dies publicàvem 'El pitjor de Les Santes' des del Tot Mataró fem un darrer balanç del que ha donat de sí la Festa Major d'aquest any a Mataró. Els seus aspectes més rellevants, aplaudits o sensibles, una selecció d'ítems pel que poden ser recordades aquestes Santes.
Anotem els 10 aspectes que han sobresortit en positiu d'aquests dies de Festa Major.
1. Les Dissantes
Glòria a les Dissantes de la Fundació Maresme. Any a any se superen i aquest 2018 amb l'afegit del canvi d'ubicació –que els va resultar positiu en uns aspectes i negatiu en altres– i sobretot havent hagut de suportar una pluja impertinent que durant uns minuts va amenaçar l'acte. Però no. Les Dissantes són un dels principals actius de la Festa Major, segurament la incorporació més important dels darrers 10 anys juntament amb la Tarda Guillada. Una festa de consciència, un aparador perfecte per la tasca de tantes dècades de la Fundació i una autèntic festival que aquest any va culminar amb el concert més que massiu de Txarango. El model és bo i tira, sempre hi ha coses a millorar però ara mateix aquest projecte i tot el seu tempo –des de la presentació del Jo sóc com tu de l'any al mateix dia– forma part essencial del corpus festiu. Que duri!
2. L'exposició 'Íntim Santes'
L'allau de crítiques positives a la revolucionària exposició d'Anna Aluart l'han convertit en una autèntica sensació.
Ja en la inauguració, l'exfotògrafa d'aquesta casa va endur-se una ovació de traca i posteriorment els comentaris positius no han cessat. L'exposició, que es podrà veure fins al setembre a Can Marfà, presenta un concepte de retrat i retoc innovador, agafant els ingredients humans de la festa i inspirant-se en el tenebrisme de pintors com Velázquez per a unes obres realment impactants. Qui tingui "mono" de Santes, que vagi a veure-la o la segueixi per Instagram.
3. Els grans concerts
Txarango i Rosario Flores, dues propostes tan diferents l'una de l'altra, van tornar a situar Mataró en el mapa i van permetre estampes de macro-concert dins la Festa Major. En una celebració com la mataronina hi caben actes de tots els formats i els concerts estrella dels dies 21 i 27 van demostrar que les apostes per grups de referència en els seus camps eren bones, independentment del preu que costessin.
És bo que es busquin grans noms catalitzadors dels gustos generals i també és bo que la infraestructura que s'hi disposi s'adeqüi a l'espai i a l'assistència de milers i milers de persones. Molts fans de Txarango –de curta edat, sobretot– tindran la nit de les Dissantes guardada durant temps i el nervi i la figura de Rosario, de ben segur, va propiciar que nombrosos mataronins se sentissin convocats a un acte musical de Les Santes per primer cop en molt de temps. Per tant, bona aposta.
4. La Nit Boja
Un any més, Mataró va ser destí de peregrinació múltiple en motiu de la nit del 25 de juliol i es pot dir que un any més la Nit Boja va ser un èxit incontestable. Amb una assistència de milers i de milers de persones, pràcticament no hi va haver incidències i el nombre d'atencions mèdiques en els actes van ser baixos comparats en anys anteriors.
Més enllà d'això, el Desvetllament es va fer sense problemes tot i la Riera plena a vessar, l'Escapada va tornar a ser el tram més còmode i la Ruixada es va confirmar com el millor final de festa. Mataró té en la seqüència trifàsica del 25 a la nit el seu tresor festiu de més valor, impossible de no compartir amb milers i milers de persones foranes que venen i en volen gaudir al complet. Rotundament, la Nit Boja és del millor de Les Santes.
5. L'Estrena de Josep Vicent Frechina
L'Estrena és un acte francament minoritari, que marca l'inici del període festiu que acaba la matinada del 29 al 30 de juliol. Com a acte té una idiosincràsia i ritual curiosos però segurament el més important d'aquest acte és que és l'únic espai de reflexió sobre la festa en general i Les Santes, en concret, que hi ha. Les Santes són molt celebrades any a any participades per milers de persones, però no van sobrades d'academicisme i les diferents aportacions que fan personatges no mataronins any a any el 19 de juliol al Saló de Sessions són exercicis teòrics i explicatius d'altíssim valor. Bon exemple va ser, aquest any, la presentació que va fer Josep Vicent Frechina. Una Estrena de 10 en què va saber teoritzar el marc teòric sobre el que cal entendre i contextualitzar una festa com Les Santes en l'arc mediterrani. Les paraules de Frechina i reflexions com la potència del ritual, la creació d'identitat en base a les festes o el caràcter post-cristià d'aquestes en l'actualitat són un corpus de molt valor teòric. Va ser una sessió imprescindible.
6. La Pirotècnia Tomás
L'empresa de Benicarló ja no sorprèn a ningú però d'any en any es guanya un tros al cel dels grans referents de Les Santes i l'estima dels mataronins. La Tomás va renovar el seu particular vot d'idil·li a Mataró amb un castell de focs sensacional que, a més, va tenir un espectacular eclipsi de lluna de teló de fons. Les piruetes pirotècniques i sobretot el ritme murri i les novetats van captivar en l'acte més seguit de tots. L'ovació va ser de traca i més que merescuda a tot el front de mar.
Tres quarts del mateix amb la Tronada de fi de festes, un acte que cada any congrega més gent i que fa tremolar literalment la caixa de ressonància que fixen els carrers limítrofs del Parc Nou a base de trons i més trons. Un rebombori perfecte que vesteix el model de mascletà amb vestit de nit, més aeri i visual i que des que es va enginyar s'ha consolidat al programa i sempre ha tingut la Tomás d'executora. Que sigui per molts anys. Llarga vida a la Tomàs, la nostra particular lluna de València pirotècnica.
7. Els controls d'accés i les mesures de seguretat
Aquest any ja no eren notícia després de ser primícia el 2017 però el cert és que Les Santes s'han celebrat sota unes mesures de seguretat importants i això no ha anat en detriment de la festa, que ja és molt. Eren visible en el decurs de la Nit Boja per exemple des del macro-desplegament de tancar el "recinte" que no presentava cap problema fins a les mesures de seguretat anti-atropellament en punts com el Camí de la Geganta. Si algú tenia temença dels controls d'accés ja té dos Desvetllaments i dos No n'hi ha prou! d'experiència per comprovar que no han desmillorat en absolut els actes que regulen i, per altra banda, la notòria i contrastable disminució de vidre quan hi ha vigilància al respecte fa minvar i molt les estadístiques de talls. Seguretat i festa no tenen perquè ser antònims, al contrari. Bona nota.
8. L'aposta pels petits
Tota la programació dedicada als menuts i menudes de Mataró pot ser una dimensió que, si per motius familiars no t'interpel·la, et quedi a quilòmetres de distància. Però cal reconèixer la tendència a donar entitat, múscul i fins i tot un relat propi a tots aquells actes que tenen la quitxalla per grans protagonistes. I ja no és cosa només de constatar com la Tarda Guillada és un èxit rotund i quasi omple igual que la seva homòloga nocturna, és anar més enllà. El canvi consolidat de l'Esquitxada al matí del 25 –on regna en solitari– o el propi Espai Familiar del Parc –en el que cal exigir sempre més i millor programació sectorial– són indicatius de la força que ha de tenir i que té tota aquella programació destinada als fills i filles. No escapa a ningú que davant la preocupació envers el comportament dels joves, una de les puntes de llança és l'educació dels que ho seran. En aquest sentit cal seguir apostant per la programació per a menuts i, fins i tot, apostar perquè aquells actes multipúblic que els puguin interessar siguin en horaris aptes per a ells.
9. La pluja no afecta
La pluja va empipar però no va ni ferir la Festa Major. Després de moltes edicions marcades per suspensions i amb tota la ciutat amorrada a les previsions i a les aplicacions de radar, tan sols el primer cap de setmana va rebre la visita empipadora de la pluja.
Les Dissantes van patir per un xàfec persistent que anava i tornava però es van salvar. L'endemà, l'Encesa del Ball de Diables –pòrtic de foc perfecte per la festa– retallava recorregut i durada però permetia a milers de persones aquest primer tastet. Més enllà d'això, ni rastre. Ja tocaven unes Santes com sempre les havíem conegut: xafogoses de mena però amb cap núvol amenaçador.
10. El record a Santiago Vicent
El record i homenatge al director de la Societat Musical Mestre d'Orts de Gaianes Santiago Vicent ha consistit en dos actes senzills però de màxima emotivitat. El qui va ser l'home que ens va dur i ensenyar el Bequetero ens va deixar mesos enrere però se'l va voler recordar en el concert de l'Agrupació Musical del Maresme, a l'Hospital de Sant Jaume, amb la lectura d'un escrit a càrrec de Jordi Solà, històric de la Comissió de Les Santes.
La intervenció en el concert de la Banda a l'antic Hospital
Molts mataronins que havien fet amistat amb en "xufla" segur que el van recordar, també, en algun dels nombrosos Bequeteros que farceixen musicalment i a tota hora la Festa Major. Però, encara més, el 30 de juliol un representant dels geganters i un altre membre històric de la Comissió van fer cap a Gaianes, en cotxe, per lliurar els rams que la Toneta i la Geganta havien lluït el 29 en l'anem a tancar a la vídua i família de Vicent i a la tomba de l'històric director de la Banda de Gaianes. Un acte senzill i sentit d'agraïment i fraternitat envers la petita localitat del Comtat. Un darrer record ple de simbolisme per la persona que va portar el Bequetero a Mataró.
