Amb dies de separació des de l'Espetec Final i l'Albada i havent digerit ja Les Santes del 2018, des del Tot Mataró fem un darrer balanç del que ha donat de si la Festa Major d'aquest any. Una festa marcada per grans apostes de programa i diferents polèmiques que han fet niu i criat a través de les xarxes socials. Un balanç forçosament parcial, com cadascun dels mataronins pot fer el seu.
Anotem els 10 aspectes que han deixat més mal regust de boca. Un punt final a Les Santes 2018 o un punt de partida per començar a preparar les de l'any vinent.
1. Res després de Rosario
El fet que tota la programació del 27 després dels Focs fos el concert de la cantant va propiciar una imatge insòlita. Desenes de milers de persones a la platja del Varador en silenci, sense Festa Major, un cop acabat el concert a tres quarts d'una de la matinada. La decepció entre molts dels assistents era doble, a més, perquè s'havien perdut bona part del concert intentant accedir a l'espai de la platja on la intèrpret va comparèixer de bones a primeres, sense teloners ni esperes, quan molts milers de persones feien camí precisament per veure-la a ella, el gran reclam musical d'aquestes Santes.
Haver convertit l'antic Sarau, de múltiple i variada programació, en un sol concert va propiciar que les postres més esperades després de l'acte més multitudinari de tot, els Focs, no poguessin saciar la gent. Un error de programació que va desubicar molta gent, sense alternativa a emprendre el camí xino xano a casa. La mateixa nit, a més, la xíndria s'acabava de bones a primeres a la ballada de Sardanes. Poca vista per fer més àmplia la programació del dia principal de la Festa Major.
2. La Juliana és #fakejuliana
La beguda més esperada de Les Santes, de recepta secreta fins fa dos anys, va esdevenir aquest 2018 una barreja que no tenia res a veure amb l'original, la que durant més de dues dècades s'ha servit des de la barra de voluntaris. Ni per ingredients, ni per fórmula, ni per gust.
A Twitter es va escampar el #fakejuliana –Juliana falsa, en anglès– per denunciar que el que se servia, embotellat i venut com a tal, no tenia res a veure amb el còctel de granissat de maduixa, cava, suc de taronja i tres licors del que es guarda la recepta original a l'Arxiu Municipal. A més, la Juliana venuda era molt més dolenta de gust i forta d'alcohol, pel que va fer estralls a més d'un. L'explicació de l'Ajuntament és que l'havia externalitzat a una empresa per complir amb els preceptes sanitaris. En tot cas, en aquelles garrafes, s'hi hauria escaigut més el Trending Topic de la juliana falsa que no pas l'aparença de veracitat.
3. Massa música enllaunada.
No es tracta de desmerèixer la tasca que els deejays o punxadiscos fan per tal d'allargar les nits i posar música però l'efecte substitutiu d'aquests sobre la música en directe ha tocat vores en aquestes Santes. El model més econòmic de programar DJs enlloc de música en directe ha sobrepassat, precisament, la pròpia programació i en casos icònics com el de l'antic Ball de Festa Major va comptar amb més hores de música enllaunada –per més ben seleccionada que estigués– que no pas de música en directe. Caldria, doncs, com a mínim equiparar un i altre element i evitar que Les Santes es converteixin en un festival de DJs amb barra, que propiciïn un consum cultural massa bàsic i no una programació de directe com havia estat temps enrere. El model de discoteca és un i vàlid. La Festa Major hauria d'aspirar a tenir-ne un altre.
4. Canvis al No n'hi ha prou!
La Comissió de Seguici, amb representació de les diferents colles, va concebre diferents canvis en el que ja és un dels actes més esperats del programa. Ho feien per sacsejar-lo i per raons de seguretat i la veritat és que ni figa ni raïm. En un davant de l'Ajuntament ple a vessar –potser massa ple, com fa anys es va decidir del Desvetllament– hi va haver novetats que van rutllar però d'altres van restar ritme i fluïdesa a un acte que té en la intensitat la seva principal arma.
Limitar als balls propis el repertori musical del primer tram resta riquesa sonora a un acte amb cobla en directa i alterar l'ordre de sortida de les figures escapça l'element culminant de la compareixença d'en Robafaves, que en tots els actes culmina el seguici. Els canvis s'hauran de seguir treballant per un No n'hi ha prou! més lúcid, segur i rodó.
5. Poca programació: sense teatre i amb menys concerts.
Les Santes com a Festa Major han vist com per qüestions de seguretat o infraestructura s'esllanguia el pressupost o els mateixos diners valien per menys coses. Entre això i l'aposta per determinats grans actes –com el propi concert de Rosario– la Festa Major del 2018 ha tingut menys múscul de programació cultural que en les anyades precedents. De fet es van haver de tirar enrere diferents apostes de concerts per falta de pressupost. O, per exemple, no hi ha hagut teatre de Festa Major al Monumental quan temps enrere fins i tot s'hi havien programat dues obres diferents. Això comporta que si es treuen els grans concerts i la programació protagonitzada per grups locals com Gospelsons o la Big Band Jazz, la programació cultural resta sota mínims.
6. Bronca a la Crida
Sense entrar en els arguments d'uns i altres i drets bàsics com el d'expressió, és obvi que no és saludable que l'acte en el que s'entra de pet a la festa comptés per segon any amb un nivell tan alt de crispació. És la cosa més normal que la polarització d'un any com aquest s'arribi a plasmar durant els dies de festa i ningú pot dir que el sorprengués en absolut la bronca a l'Alcalde durant la Crida de Festa Major. De fet fins i tot des del propi PSC sembla que s'hi volgués sucar pa, retroalimentant-se de la mobilització independentista en la última Crida abans de les municipals. Però cal fer-ho constar com un dels aspectes negatius d'aquesta, a fi i efecte que algun dia es pugui recuperar en essència l'esperit de celebració compartida entre diferents que ha de marcar el despunt de Les Santes.
7. Samarretes petites i esgotades
La samarreta de Les Santes, que reproduïa el cartell de Jordi Prat Pons ha triomfat. De valent, a més a més. Això no és massa notícia, perquè cada any la peça de roba bat rècords. La d'aquest any, feta a Mataró i publicitada precisament per aquest motiu, no ha estat excepció.
Però les xarxes han tronat en dos sentits: l'un, el tallatge petit que, a més, va provocar més maldecaps a la botiga. L'altre, que es tornessin a esgotar. Per més que cada any se'n facin més, el sistema de venda i fabricació de les samarretes com està pensat no deixa de fer impossible quelcom que hauria de ser, tant en termes de concepte com de mercat, obvi: que tothom qui vulgui la samarreta la pugui tenir. Convindria explorar mètodes i sistemes perquè més enllà de batre el rècord de l'any anterior, la samarreta de Les Santes acomplís amb l'objectiu d'arribar realment a tothom. Sigui en la talla que sigui.
8. Contraprogramació del 25
La coneguda com contraprogramació de la Nit Boja –que, de fet, ho és del Desvetllament i l'Escapada, perquè tots els seus assistents sí que fan cap a la Ruixada– és una aposta que, en perspectiva dels anys, ja es pot començar a valorar. Es va pensar per oferir una alternativa a un acte, el Desvetllament, desbordat en un espai petit com és La Riera i en essència ho permet. Si algú prefereix evitar aglomeracions, Bequetero i Gegants té l'emissora de moda al Callao. Però també és cert –i ho reconeix el propi Ajuntament– que la cita ha acabat doblant l'efecte crida, ha crescut i afegit públic i arriba a ser un focus de problemes. La imatge de la festa a baix a mar s'assimila en molt als grans "botellons" de gent molt jove, empata en assistència al Desvetllament Bellugós i, el que és més greu, és l'acte de la Nit Boja que suma més assistències mèdiques. Fins a quin punt enlloc de repartir la gent no s'està, precisament, incrementant l'arribada de gent i incentivant hàbits de consum festiu ben poc recomanables? El model necessita reflexió i, si cal, revisió.
9. Incivisme i botellón.
Seria ingrat atribuir aquests dos fenòmens a Les Santes, quan són el pa de cada cap de setmana a la ciutat i no només prop del Pla d'en Boet. Però és cert que la percepció del comportament de les generacions més joves envers la Festa Major s'assimila cada cop més a la pràctica del 'botellón' i a problemes d'incivisme. És lloable l'esforç que fa l'Ajuntament, tant en campanyes informatives com amb mesures de seguretat com el tancat del Camí de la Geganta durant la Nit Boja, però el fenomen va a més i caldrà que se n'intentin mitigar les incidències envers la Festa. Si dèiem abans que els actes han de ser quelcom més que una discoteca a l'aire lliure, també des de dotar de significat i diferenciació els diferents espais i moments de la Festa Major es pot contribuir a que ningú percebi la programació com els diferents espais durant una sèrie de dies per fer exactament el mateix: passar-se de ratlla amb l'alcohol.
10. Menys "Televisió de Les Santes"
La tasca dels diferents mitjans transmetent i informant sobre la Festa Major ha tornat a ser encomiable en l'esforç que suposa, tot i que també agraïda. Tot i això s'ha trobat a faltar l'aposta que la televisió local –ara Mataró Televisió– havia fet els darrers anys per incrementar les hores en directe. La raó és econòmica i en cap cas el comentari ha d'anar contra els companys i companyes del mitjà públic que han tornat a excel·lir en la cobertura de la festa. La reflexió és de concepte. Si tenim una Festa Major que mereix ser transmesa i explicada, perquè té contingut, s'hauria de vetllar perquè els professionals disposin de prou pressupost com per poder cobrir el màxim d'actes de la mateixa i així, amb la seva feina, l'expliquin i la difonguin millor. Sovint s'inverteix en publicitat quan la millor difusió la pot garantir una bona cobertura, com la que hi havia hagut. Fan falta més actes explicats i si pot ser que es torni a empoderar el mitjà públic local com a "Televisió de Les Santes".
* Menció a banda: El sexisme a la Festa Major
El cas fet públic d'un menor detingut per una agressió sexual a una menor durant la nit del 25 de juliol posa dolorosament de nou sobre la taula la problemàtica del sexisme en les festes de gran afluència. Les xifres d'atencions i informacions dels diferents punts lila van en augment i la xacra persisteix. Convindria entre tots no minimitzar la problemàtica i aprofitar aquest cas esgarrifós com a punt d'inflexió en la lluita contra aquest fenomen.
