La Mostra de Cinema d’enguany es va tancar amb la preestrena de Un toque de Canela. Un film grec que explica la història de Fanis, un nen que viu a Istambul i passa els dies a la botiga d’espècies del seu avi, aprenent de la seva mà els secrets de la cuina i de la vida. El nen, però, és deportat a Grècia, on amb el temps es converteix en un destacat astrònom i gastrònom. Al cap de 30 anys, decideix tornar a Istambul per retrobar-se amb el seu avi i amb un amor d’infantesa.
Un toque de canela constitueix una comèdia envaïda de nostàlgia que, com en una mescla d’espècies i de sabors, combina amb mesura moments dolços, instants amargs i tocs d’humor, deixant l’espectador amb un bon gust de boca.
L’avi i la poesia de les espècies
La història s’inicia amb la poderosa figura de l’avi, que amb la seva filosofia de la vida i de les espècies, atrau l’espectador i el meravella de la mateixa manera en què desperta l’admiració en el seu nét. Però aquest bell sentit poètic es va esvaïnt a mida que la pel·lícula avança a un ritme lent i ensimismat que, en alguns moments, revela la mancança d’un pessic de sal i, no és fins al desenllaç, que es recupera la poesia de les espècies, aquest cop, però, d’una forma un pèl excessiva.
Un toque de canela compta, a més, amb el marc incomparable de dues ciutats del Mediterrani que ens fascinen com si de dos personatges més es tractés: Istambul i Atenes.
