El passat 3 de setembre va arribar a les nostres pantalles la darrera pel·lícula d’Alejandro Aménabar, presentada a concurs en la Mostra de Cinema de Venècia. Mar Adentro narra els últims anys de la trajectòria vital de Ramón Sampedro, que després de consumir 26 anys de la seva vida en un llit, reclama el dret a decidir sobre la seva pròpia existència.
Aquest film suposa per a Aménabar un canvi de gènere del qual surt airós, demostrant que per sobre de tot, sap com explicar històries. Mar Adentro és un cant a la vida que commou profundament l’espectador: el fa plorar, el fa riure i, el que és més important, el fa pensar. Això s’aconsegueix gràcies al fet que la pel·lícula transmet una sensació de veritat que se sustenta d’una banda, en les excel·lents interpretacions de tots i cadascun dels personatges, que desborden naturalitat en les expressions i els diàlegs. I de l’altra, en el magnífic treball del director de fotografia, Javier Aguirresarobe, que aconsegueix condensar l’ambient en què es desenvolupa la història, fent-la propera en molts moments al gènere documental.
Mar Adentro és un film exepcional que, lluny de pretendre alliçonar, defensa la llibertat de pensament de tots els individus.
